Consell

forma de relacionar opinions personals o institucionals, sistemes de valors, recomanacions o orientació sobre determinades situacions retransmeses en algun context a una altra persona, grup o part que sovint s'ofereix com a guia d'acció i/o conducta.

Un consell és una manifestació de parer sobre allò que altri ha de fer.

Consell
Projectes germans
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Abans de fer una cosa, pren consell si és perillosa.[1]
  • Bo és donar un consell, però millor el remei.[1]
  • Buit ventrell, don mal consell.[1]
  • Consell d'home savi val més que de ric.[2]
  • Consell de vell, creu-te d'ell.[2]
  • Consell de vellesa, guia de jovenesa[2]
  • Consell sens remei, riu-te d'ell.[2]
  • De consells no en vagis fart, i tu pren la millor part.[3]
  • El millor conseller és el coixí.[1]
  • El vi clar i vell amb una mica d'aigua fa bon consell.[4]
  • Per tot afer, pren consell de ta muller.[1]
  • Qui tot sol s'aconsella, tot sol se'n penedeix.[5]
  • Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell.[6]
(var.) Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d'home vell.[3]
(var.) Del ric el remei, del vell el consell.[3]
  • Si vols anar bé, pren el consell d'un ase.[3]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.