Metge
professional que practica la medicina
Un metge és la persona que té l'autorització acadèmica i legal per exercir i practicar la medicina.
 Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632) de Rembrandt | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Un bon metge val per molts homes.[1]
— Horaci
- — Paracels
- Els metges només han de receptar i cobrar; guarir-se o no, és cosa dels malalts.[1]
- — Molière
- Tenen més vides sobre la seva consciència els metges, que no pas nosaltres els generals.[1]
- Un metge ha d'estar sempre al peu del canó, ha d'anar a visitar el malalt encara que li falti un número per cantar bingo.[2]
- Doctor Caparrós, medicina general. Capítol 5, (1979). — Joan Capri
Dites populars
modifica
- A l'home, metge li cal. Al bou, menescal.[3]
- Al metge, al confessor i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat.[4]
- Al metge, confessor i lletrat, parlar-li.[3]
- Amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria.[4]
- Any de malalts, guany de metges.[4]
- Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges.[3]
- Dels errors dels metges n'estan plens els fossars.[3]
- El consol del malalt és el metge.[5]
- El metge vell i el barber, jove.[4]
- El millor metge és hom mateix.[4]
- El que el metge esguerra, ho tapa la terra.[3]
- Els metges són com els lladres: surten quan un menys s'ho pensa.[5]
- Mal va el malalt que fa hereu el metge.[5]
- Metge aconductat, mor de gana o rebentat.[5]
- Metge i confessor, ben vells.[4]
- (var.) Metge i confessor, com més vells millor.[3]
- Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora.[3]
- Metge piadós, nafra pudenta.[5]
- Metge vell, cirurgià jove.[4]
- No hi ha millor metge que hom mateix.[3]
- No portes mai enganyats ni metges ni advocats.[4]
- Peus freds i cap calent, que vingui el metge corrents.[5]
- (var.) Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents.[5]
- Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari.[3]
- Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap.[4]
- Qui gasta fulles de setge, no necessita metge.[4]
- Qui pixa clar, no ha de menester metge.[5]
- Tarannina tarannana, s'ha de fer lo que el metge mana.[5]
- Un metge cura, dos espatllen i tres maten.[4]
- Val més pagar el forner que el metge.[4]
Endevinalles
modifica- Un home més o menys sabut
que a casa alguna vegada ve
i, per dir-nos quatre coses,
s'ho fa pagar molt rebé.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ «Dr. Caparrós, medicina general - El doctor està malalt». Barcelona: Radiotelevisió Espanyola, 31-10-1979. [Consulta: 18 març 2012].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «metge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
modifica- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.