Vanitat
La vanitat és l'orgull originat per un alt concepte de les pròpies qualitats o mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents.
Alegoria de la Vanitat d'Antonio de Pereda | |
Projectes germans | |
---|---|
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- L'home que va carregat amb el bagatge de l'odi i de la vanitat no passarà el seu record més enllà de la seva tomba.[1]
- — Sòcrates
- Meditacions. Llibre VI. — Marc Aureli
- Can fuy gran e senti del mon sa vanitat,
comense a far mal e entre en peccat,
ublidant Deus glorios, siguent carnalitat[3]
- Lo Desconhort. — Ramon Llull
- (en castellà) Fortuna, no es mas que estimación, opinión, vanidad, humo.
- La curiositat només és vanitat.[5]
- (en francès) La curiosité n'est que vanité.
- Pensées. Part I. Art. V. — Blaise Pascal
- La vanitat és la base dels vicis més ridiculs i menyspreables: els vicis de l'afectació i la mentida comuna.[6]
- (en anglès) Vanity is the foundation of the most ridiculous and contemptible vices,—the vices of affectation and common lying.
- The Theory of Moral Sentiments. Part III. Chap. I, 1759. — Adam Smith
- La Gran Muralla de la Xina és un monument de la por; les piràmides són monuments de la vanitat i de la superstició.[7]
- (en francès) La grande muraille de la Chine est un monument de la crainte; les pyramides sont des monuments de la vanité et de la superstition.
- «Anciens et modernes». Dictionnaire Philosophique, 1763. — Voltaire
- (en francès) Le changement de modes est l'impôt que l'industrie du pauvre met sur la vanité du riche.
- (en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
- Emma. Vol. I. Cap.8, 1815. — Jane Austen
- La vanitat no té sexe.[10]
- (en anglès) Vanity has no sex.
- Lacon, Or, Many Things in a Few Words, 1820, CLXXXI. — Charles Caleb Colton
- No hi ha res que la vanitat no profani.[10]
- (en anglès) There is nothing which vanity does not desecrate.
- Proverbs from Plymouth Pulpit, 1887. — Henry Ward Beecher
- Les pompes fúnebres són més vanitat de vius que honor de morts.[8]
- L'espècie més temible dels vanitosos és la dels que tenen, en efecte, motius per a la seva vanitat.[11]
- (en castellà) La especie más temible de los vanidosos es la de los que tienen, en efecto, motivos para su vanidad.
- (en xinès) 谦虚可以帮助一个人前进,而自负使得滞后。
- Discurs inaugural del 8è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès, 15 de setembre de 1956. — Mao Zedong
- La vanitat és la cosa més saludable a la vida.[13]
- (en anglès) Vanity is the healthiest thing in life.
Dites populars
modificaReferències
modifica- ↑ «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Num. 21, (15-08-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
- ↑ Marc Aureli. Meditacions. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008 (Els Clàssics de l'Índex ; 6). ISBN 9788496563742.
- ↑ Rialc, 1986, 13-15.
- ↑ Pérez, Antonio. Aforismos de las cartas españolas y latinas del famoso político Antonio Perez. Madrid: Oficina de Hernandez Pacheco, 1787 [Consulta: 14 abril 2014].
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ Allibone, Samuel Austin (comp.). «Vanitat». Prose Quotations from Socrates to Macaulay. New York: Bartleby.com, 2011. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ Voltaire, 2014, p. 5549.
- ↑ 8,0 8,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ «Emma» (en anglés). Austen.com. Arxivat de l'original el 1484997919. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ 10,0 10,1 Douglas, Charles Noel (comp.). «Vanitat». Forty Thousand Quotations: Prose and Poetical. New York: Bartleby.com, 2012. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.
- ↑ «10 frases célebres de Mao Zedong». Muy Interesante. [Consulta: 23 octubre 2016].
- ↑ «Karl Lagerfeld's Quotes». Vogue. Condé Nast Digital, cop. 2013. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 127, Vol. 5. Sector central interior.
Bibliografia
modifica- «Ramon Llull (Rao 89.6)» (en italià). Rialc - Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (Enciclopèdia Catalana. Poesies, p. 27). Università di Napoli Federico II, 1986. [Consulta: 23 agost 2016].
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.