Lo Desconhort
poema obra de Ramon Llull
Lo Desconhort és una composició elegíaca, autobiogràfica, escrita per Ramon Llull a Roma el 1295, en la qual l'autor es desdobla en un ermità, és a dir, en llums i ombres, en un moment de qüestionament personal enmig de burles i indiferència.
| Desconhort | |
|---|---|
 Ramon Llull | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Ramon Llull |
| Publicació | 1295 |
 | |
Citacions
modifica- Can fuy gran e senti del mon sa vanitat,
comense a far mal e entre en peccat,
ublidant Deus glorios, siguent carnalitat.[1]
Lo Desconhort. § 13-15.
- Encara us dic que port un Art general,
que novament es dada per do espirital,
per qui hom pot saber tota re natural
segons qu'enteniment ateyn lo sensual.[2]
- Lo Desconhort. § 85-88.
- —Ramon, hom necgligent no sab be procurar;
e esta necgligent, car molt no vol membrar
so que enten acabar.[3]
- Lo Desconhort. § 145-147.
- —N'ermita, si la fe hom no pogues provar,
doncs los crestians Deus no pogra encolpar
si a los infeels no la volon mostrar.[4]
- Lo Desconhort. § 277-279.
- Encara, que l'entendre huma gens no conte
tota la veritat de Deu, qui infinida·s mante
tant, que causa finida tota ella no te.[5]
- Lo Desconhort. § 296-298.
Referències
modifica- ↑ Rialc, 1986, 13-15.
- ↑ Rialc, 1986, 85-88.
- ↑ Rialc, 1986, 145-147.
- ↑ Rialc, 1986, 277-279.
- ↑ Rialc, 1986, 296-298.
Bibliografia
modifica- «Ramon Llull (Rao 89.6)» (en italià). Rialc - Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (Enciclopèdia Catalana. Poesies, p. 27). Università di Napoli Federico II, 1986. Arxivat de l'original el 1469629997. [Consulta: 23 agost 2016].