Sort (fortuna)
Quelcom positiu que passa per casualitat
(S'ha redirigit des de: Fortuna)
La sort o fortuna és una sèrie de successos favorables o adversos, que esdevenen positius o negatius per a una persona.
Alegoria a la Fortuna de Godfried Schalcken | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- Cadascú és el forjador de la seva pròpia fortuna.[1]
- (en llatí) Faber est suae quisqu fortunae.
- El caràcter propi forma la fortuna dels homes.[2]
- (en llatí) Sui cuique mores fingunt fortunam hominibus.
- Atticus. — Corneli Nepos
- La major part dels esdeveniments humans són regits per la fortuna.[3]
- (en llatí) Quoniam humanarum rerum fortuna pleraque regit.
- La Guerra de Jugurta. § CII. — Luci Corneli Sul·la
- La sort domina arreu; ella ho enalteix o bé ho rebaixa tot, i més pel seu caprici que per esguard de la veritat.[4]
- (en llatí) Fortuna in omni re dominatur; ea res cunctas ex lubidine magis quam ex uero celebrat obscuratque.
- La fortuna acompanya els millors.[5]
- (en llatí) Fortuna meliores sequitur.
- «Discurs de M. Filip al senat». A: Històries. — M. Filip
- La sort està llançada.[6]
- (en llatí) Iacta alea est.
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar, 49 aC. — Gai Juli Cèsar
- Versions llatina i catalana de la frase que se li atribueix en creuar el Rubicó. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més difosa de la citació és Alea iacta est
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar, 49 aC. — Gai Juli Cèsar
- No siguis arrogant quan la fortuna somriu, ni et sentis deprimit quan arrufa les celles.[7]
- — Ausoni
- (en llatí) Fortuna fortes metuit, ignavos premit.
- Medea. — Sèneca
- Adapta't a la sort que t'ha estat assignada i estima les persones amb les quals t'ha tocat viure. Però estima-les de veritat.[8]
- Meditacions. Llibre VI. — Marc Aureli
- La fortuna es cansa de portar sempre a un mateix home sobre les espatlles.[9]
- (en castellà) La fortuna se cansa de llevar siempre a un mismo hombre sobre las espaldas.
- Cada persona és el fundador de la seva pròpia fortuna, bona o dolenta.[10]
- (en anglès) Each person is the founder of his own fortune, good or bad.
- Love's Pilgrimage. Acte I, escena I, 1615. — John Fletcher
- Allò que apareix com calamitat és moltes vegades la font de la fortuna.[7]
- (en anglès) What appear to be calamities are often the sources of fortune.
- Endymion. Vol. 1. — Benjamin Disraeli
- La gent sovint em recorda que sóc molt afortunat. La sort només és important si tens l'oportunitat de vendre't en el moment oportú. Després d'això, has de tenir talent i saber com utilitzar-lo.[11]
- (en anglès) People often remark that I'm pretty lucky. Luck is only important in so far as getting the chance to sell yourself at the right moment. After that, you've got to have talent and know how to use it.
- La vida és tenir molta sort, i a la gent li costa admetre-ho, volen pensar que tenen el control de la seva vida.[12]
- (en anglès) Life is so much luck. And people are so frightened to admit that. They want to think that they control their life.
- The Guardian, 13 de març de 2011. — Woody Allen
Dites populars
modifica- Després de fortuna, bon temps fa.[13]
- El qui no té sort, no cal que matinegi.[14]
- Els vents de fortuna són com la lluna.[13](Morella)
- Fortuna d'avui, orgull de demà.[13]
- La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia.[13](Val.)
- La fortuna és de la lletja, que la bonica ja en té.[13](Val.)
- La fortuna és dels atrevits.[13]
- La millor sort i ventura, és tenir renda segura.[14]
- La sort i la companyia, fan fer bona o mala via.[14]
- La sort no és de qui la busca (o «de qui la cerca»), sinó de qui la troba.[14]
- (var.) La fortuna no és de qui la busca, sinó de qui la troba.[13]
- La sort, no sabem si és davant o si és darrera.[14]
- Més val una gota de saber que un mar de fortuna.[13]
- Qui no té sort d'heretar, li costa molt de guanyar.[14]
- Sort, qui l'ha.[14](Lluçanès, Plana de Vic)
- Val més sort, que esser fill de Rei.[14]
- (var.) Val més fortuna que esser fill de rei.[13]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer fortuna.[13]
- Prosperar, adquirir bens i riqueses.
- Gitar algú a la fortuna.[13]
- Llançar algú a la sort.
- Provar fortuna.[13]
- Experimentar la sort, favorable o adversa.
- La sort del cancarró, que pensava batre i bateren-lo.[14]
- Es diu d'algú que pensava enganyar els altres i n'ha sortit enganyat (Val.).
- Per sort.[14]
- (var.) Per fortuna.[13]
- Per casualitat.
- Provar fortuna.[13]
- Experimentar la sort, favorable o adversa.
- (var.) Tenir més sort que els que assoten.[14]
- (var.) Tenir més sort que els que pengen.[14]
- Ésser molt sortat.
- Tenir molta mala sort (Val.).
Referències
modifica- ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
- ↑ Harbottle, 1897.
- ↑ Sal·lusti Crisp, 1964.
- ↑ Sal·lusti Crisp, 1963.
- ↑ Sal·lusti Crisp, 1974.
- ↑ Suetoni, 1966.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ Marc Aureli, 2008.
- ↑ Doval, 2008.
- ↑ Dalbiac, 1908.
- ↑ Cyran, Pamela. «Frank Sinatra: 10 quotes on his birthday». The Christian Science Monitor. Boston: The Christian Science Monitor, cop. 2011. [Consulta: 28 abril 2013].
- ↑ «Woody Allen: 'My wife hasn't seen most of my films... and she thinks my clarinet playing is torture'». London: Guardian News, 13-03-2011. [Consulta: 6 juliol 2012].
- ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fortuna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sort». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908.
- Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el trabajo y el dinero. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634380.[ ]
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- Marc Aureli. Meditacions. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008 (Els Clàssics de l'Índex ; 6). ISBN 9788496563742.
- Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963.
- Sal·lusti Crisp, Gai. La Guerra de Jugurta. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964.
- Sal·lusti Crisp, Gai. «Cartes i discursos extrets de les Històries». A: Apèndix: (fragments i obres espúries). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 29-59. ISBN 8472250792.
- Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum I. Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966.