Sort (fortuna)

Quelcom positiu que passa per casualitat
(S'ha redirigit des de: Fortuna)

La sort o fortuna és una sèrie de successos favorables o adversos, que esdevenen positius o negatius per a una persona.

Sort (fortuna)
Alegoria a la Fortuna de Godfried Schalcken
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Cadascú és el forjador de la seva pròpia fortuna.[1]
(en llatí) Faber est suae quisqu fortunae.
   — Appi Claudi Cec
Frase més coneguda del polític romà Appi Claudi Cec oposant-se a la pau amb el general grec Pirrus. La citació s'esmenta a l'epístola Sobre la república § 1,1,2 adreçada a Cèsar i atribuïda a Sal·lusti.
  • El caràcter propi forma la fortuna dels homes.[2]
(en llatí) Sui cuique mores fingunt fortunam hominibus.
  Atticus. — Corneli Nepos
  • La major part dels esdeveniments humans són regits per la fortuna.[3]
(en llatí) Quoniam humanarum rerum fortuna pleraque regit.
  La Guerra de Jugurta. § CII. — Luci Corneli Sul·la
  • La sort domina arreu; ella ho enalteix o bé ho rebaixa tot, i més pel seu caprici que per esguard de la veritat.[4]
(en llatí) Fortuna in omni re dominatur; ea res cunctas ex lubidine magis quam ex uero celebrat obscuratque.
  La conjuració de Catilina. § 8. — Gai Sal·lusti Crisp
  • La fortuna acompanya els millors.[5]
(en llatí) Fortuna meliores sequitur.
  «Discurs de M. Filip al senat». A: Històries. — M. Filip
  • La sort està llançada.[6]
(en llatí) Iacta alea est.
  Vides dels dotze cèsars. Cèsar, 49 aC. — Gai Juli Cèsar
Versions llatina i catalana de la frase que se li atribueix en creuar el Rubicó. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més difosa de la citació és Alea iacta est
  • No siguis arrogant quan la fortuna somriu, ni et sentis deprimit quan arrufa les celles.[7]
   — Ausoni
(en llatí) Fortuna fortes metuit, ignavos premit.
  Medea. — Sèneca
  • Adapta't a la sort que t'ha estat assignada i estima les persones amb les quals t'ha tocat viure. Però estima-les de veritat.[8]
  Meditacions. Llibre VI. — Marc Aureli
  • La fortuna es cansa de portar sempre a un mateix home sobre les espatlles.[9]
(en castellà) La fortuna se cansa de llevar siempre a un mismo hombre sobre las espaldas.
   — Baltasar Gracián
  • Cada persona és el fundador de la seva pròpia fortuna, bona o dolenta.[10]
(en anglès) Each person is the founder of his own fortune, good or bad.
  Love's Pilgrimage. Acte I, escena I, 1615. — John Fletcher
  • Allò que apareix com calamitat és moltes vegades la font de la fortuna.[7]
(en anglès) What appear to be calamities are often the sources of fortune.
  Endymion. Vol. 1. — Benjamin Disraeli
  • La gent sovint em recorda que sóc molt afortunat. La sort només és important si tens l'oportunitat de vendre't en el moment oportú. Després d'això, has de tenir talent i saber com utilitzar-lo.[11]
(en anglès) People often remark that I'm pretty lucky. Luck is only important in so far as getting the chance to sell yourself at the right moment. After that, you've got to have talent and know how to use it.
   — Frank Sinatra
  • La vida és tenir molta sort, i a la gent li costa admetre-ho, volen pensar que tenen el control de la seva vida.[12]
(en anglès) Life is so much luck. And people are so frightened to admit that. They want to think that they control their life.
  The Guardian13 de març de 2011. — Woody Allen

Dites populars

modifica
  • Després de fortuna, bon temps fa.[13]
  • El qui no té sort, no cal que matinegi.[14]
  • Els vents de fortuna són com la lluna.[13](Morella) 
  • Fortuna d'avui, orgull de demà.[13]
  • La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia.[13](Val.) 
  • La fortuna és de la lletja, que la bonica ja en té.[13](Val.) 
  • La fortuna és dels atrevits.[13]
  • La millor sort i ventura, és tenir renda segura.[14]
  • La sort i la companyia, fan fer bona o mala via.[14]
  • La sort no és de qui la busca (o «de qui la cerca»), sinó de qui la troba.[14]
(var.) La fortuna no és de qui la busca, sinó de qui la troba.[13]
  • La sort, no sabem si és davant o si és darrera.[14]
  • Més val una gota de saber que un mar de fortuna.[13]
  • Qui no té sort d'heretar, li costa molt de guanyar.[14]
  • Sort, qui l'ha.[14](Lluçanès, Plana de Vic) 
  • Val més sort, que esser fill de Rei.[14]
(var.) Val més fortuna que esser fill de rei.[13]

Frases fetes i locucions

modifica
  Prosperar, adquirir bens i riqueses.
  • Gitar algú a la fortuna.[13]
  Llançar algú a la sort.
  Experimentar la sort, favorable o adversa.
  • La sort del cancarró, que pensava batre i bateren-lo.[14]
  Es diu d'algú que pensava enganyar els altres i n'ha sortit enganyat (Val.).
(var.) Per fortuna.[13]
  Per casualitat.
  Experimentar la sort, favorable o adversa.
(var.) Tenir més sort que els que assoten.[14]
(var.) Tenir més sort que els que pengen.[14]
  Ésser molt sortat.
  • Tenir més sort que un gos que s'ofega.[14]
  Tenir molta mala sort (Val.).

Referències

modifica

Bibliografia

modifica