Obre el menú principal

François Marie Arouet, conegut com Voltaire (París, 21 de novembre de 1694 – París, 30 de maig de 1778) fou un escriptor i filòsof francès.

Infotaula de personaVoltaire
Atelier de Nicolas de Largillière, portrait de Voltaire, détail (musée Carnavalet) -002.jpg
Retrat de Voltaire (1718), de Catherine Lusurier
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement París
21 de novembre de 1694
Mort París
30 de maig de 1778 (83 anys)
Ocupació Filòsof, poeta, historiador, assagista, dramaturg, autobiògraf, diarista, poeta advocat, escriptor de ciència-ficció, enciclopedista, epistològraf, autor i politòleg
Modifica dades a Wikidata

Contingut

CitacionsModifica

  • La llibertat natural és una facultat inherent a la vida de l'home; substreure-li és cometre una manca de lesa humanitat.[1]
  • Els amics ens abandonaran amb massa facilitat, però els nostres enemics són implacables.[2]
  • L'opinió governa el món, però són els savis que a la llarga dirigeixen aquesta opinió.[3]
(en francès) L'opinion gouverne le monde; mais ce sont les sages qui à la longue dirigent cette opinion.
  Conformez-vous aux temps.
  • Cartes curtes i llargues amistats és el meu lema.[3]
(en francès) Courtes lettres et longues amitiés, est ma devise.
  Carta a M. de Cideville, 8 de març de 1732.
  • Tot mal arriba amb les seves ales i torna coixejant.[3]
(en francès) Tout mal arrive avec des ailes, et s'en retourne en boitant.
  Carta a Mme. la Comtesse de Lutzelbourg, 14 d'octubre de 1753.
  • La natura és muda i hom la interroga en va.[4]
  Poema sobre el Desastre de Lisboa, 1756.
  • La història dels grans esdeveniments d'aquest món no és més gran que la història dels seus crims.[3]
(en francès) L'histoire des grands événements de ce monde n'est guère que l'histoire des crimes.
  Essai sur les Moeurs et l'Esprit des Nations. Chap. XXIII, 1756.
  • Caldria escriure nomes coses noves i veritables.[4]
  Remarques.
  • Tot ens mira, tot es fet per a nosaltres.[4]
  Remarques.
  • Si Déu no existís, caldria inventar-lo.[5]
(en francès) Si Dieu n'existait pas, il faudrait l'inventer.
  Épître à l'Auteur du Livre des Trois Imposteurs, 1770.

Memnó o El seny humà (1750)Modifica

  • Per tal d'ésser molt assenyat, i en conseqüència molt feliç, no cal sinó no tenir passions.[6]
(en francès) Pour être très-sage, et par conséquent très-heureux, il n’y a qu’à être sans passions.
  • Seràs prou feliç, amb que no facis mai l'estúpid projecte d'ésser totalment assenyat.[6]
(en francès) Tu seras assez heureux, pourvu que tu ne fasses jamais le sot projet d’être parfaitement sage.
  • Cal que cada cosa sigui en el seu lloc.[6]
(en francès) Il faut que tout soit en sa place.

El segle de Lluís XIV (1751)Modifica

Recull de citacions del llibre El segle de Lluís XIV (Le Siecle de Louis XIV) publicat l'any 1751:

  • El gran home d'estat és aquell que deixa grans monuments útils per al país.[3]
(en francès) Le grand homme d'état est celui dont il reste de grands monuments utiles à la patrie.
  Le Siecle de Louis XIV. Chap. VI.
  • La història dels grans prínceps és sovint la narració dels pecats dels homes.[3]
(en francès) L'histoire des plus grands princes est souvent le récit des fautes des hommes.
  Le Siecle de Louis XIV. Chap. XI.
(en francès) La Catalogne, enfin, peut se passer de l'univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d'elle.
  Le Siecle de Louis XIV. Chap. XXIII.

Càndid o l'optimisme (1759)Modifica

Recull de frases de la novel·la Càndid o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) publicat l'any 1759:[8]

Pàgina principal: Càndid o l'optimisme
  • Els homes han estat fets per a auxiliar-se recíprocament.[9]
(en francès) Les hommes ne font faits que pour fe fécourir les uns les autres.
  Cap. II. El que va esdevenir Càndid entre els búlgars.
  • No hi ha efecte sense causa.[9]
(en francès) Il n'y a point d'effet sans cause.
  Cap. III. Com Càndid s'escapà d'entre els búlgars, i el que esdevingué.
  • Una persona d'honor pot ésser violada un cop, però el seu honor se n'enrobusteix.[9]
(en francès) Une personne d'honneur peut être violée une fois, mais sa vertu s'en affermit.
  Cap. VIII. Història de Cunegunda.

Citacions sobre VoltaireModifica

  • Voltaire és per si sol tota la història de França del seu temps.[10]
(en francès) Voltaire est à lui seul toute l’histoire de France de son temps.
   — Émilie du Châtelet

AtribuïdesModifica

  • No estic d'acord amb allò que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho.[11][12]
(en francès) Je ne suis pas d’accord avec ce que vous dites, mais je me battrai jusqu’à la mort pour que vous ayez le droit de le dire.
Frase atribuïda tradicionalment a Voltaire. Segons les fonts consultades, la primera evidència d'aquesta frase es troba en el llibre The Friends of Voltaire publicat per S. G. Tallentyre, pseudònim de la historiadora anglesa Evelyn Beatrice Hall.
En el llibre, l'autora resumeix un incident entre Voltaire i el filòsof francès Claude-Adrien Helvétius utilitzant la següent formula per descriure el seu pensament: «I disapprove of what you say, but I will defend to the death your right to say it». Aquesta frase està basada en una hipotètica carta de Voltaire del 6 de febrer de 1770 adreçada a l'abat Le Riche en els següent termes: «Monsieur l’abbé, je déteste ce que vous écrivez, mais je donnerai ma vie pour que vous puissiez continuer à écrire.»
No obstant, no hi ha cap font fiable que verifiqui l'existència d'aquesta carta i, per altra banda, l'autora va reconèixer anys més tard, en un carta publicada l'any 1939 a la revista Modern Language Notes que la frase era seva i no de Voltaire.

ReferènciesModifica

  1. «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Num. 10, (28-02-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
  2. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Voltaire i la filosofia de la història» (PDF). Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, Núm. 2, (1988), pàg. 160-163. ISSN: 1130-4383 [Consulta: 23 juliol 2012].
  5. «Voltaire a dit...». Paris: Evene. [Consulta: 30 març 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Voltaire, 1982, p. 109-114.
  7. Vila, Enric. «Un perfil dels catalans». European Partnership for Independence. EPI, cop. 2012. Arxivat de l'original en 1343524331. [Consulta: 23 juliol 2012].
  8. Voltaire. Candide, ou L'optimisme. [s.n.], 1759. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Voltaire, 1982, p. 149-245.
  10. La revue des deux mondes. París: Bureau, 1845. 
  11. Sandrine «Voltaire n’a jamais dit : « Je ne suis pas d’accord avec vous, mais je me battrai… »». Projet Voltaire, (09-01-2015) [Consulta: 2 novembre 2016].
  12. O’Toole, Garson. «I Disapprove of What You Say, But I Will Defend to the Death Your Right to Say It | Quote Investigator». Quote Investigator, 1 de juny de 2015. [Consulta: 2016-11-06].

BibliografiaModifica

  • Voltaire; Meler, Ferran (traductor). Càndid o l'optimisme (en català). Barcelona: Técnicos editoriales y consultores, 1989. 
  • Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X.