Mentida
frase contrària a la veritat dita amb la intenció d'enganyar
La mentida és l'acció en que l'emissor pretén manifestar com a cert quelcom que considera fals.
 Pinotxo, símbol clàssic de la mentida | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- La mentida és com la bola de neu, com més voltes dóna més gran es fa.[1]
- És bastant semblant a una mentida dir veritats que no se senten.[1]
- (en francès) La nature nous est nécessaire comme le mensonge.
- Mentir és la forma més simple d'autodefensa.[2]
- (en anglès) Lying is the most simple form of self defense
- Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir.[3]
Dietari de prudències, 1982. — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
- Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[4]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig i Fransitorra
Dites populars
modifica
- Al preguntador, mentides a ell.[5]
- Cada mentida fa un sopar agre.[6]
- Cantin papers i mentin barbes.[7]
- De qualque cosa surt la mentida.[8]
- Dir mentides, no en fan pagar res.[5]
- Diu les mentides i se les creu.[6]
- Fingir no és mentir.[9]
- La mentida aviat és agafada.[5]
- La mentida mai no aprofita.[6]
- (var.) No mentis, que la mentida mai aprofita.[9]
- La mentida mai sura.[5]
- La mentida mor jove.[5]
- La mentida no envelleix.[5]
- La mentida no té cames.[5]
- La mentida té les cames llargues.[6]
- Les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.[9]
- Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.[8]
- No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[5]
- No hi ha refrany que menti.[7]
- No te'n recordes? Mentida segura.[6]
- Paraula de rei no pot mentir.[7]
- Qui compra i ment, a sa bossa ho sent.[7]
- Qui menteix, se'n penedeix.[7]
- Qui molt xerra, molt ment.[7]
- Qui sempre ment, mai m'enganya.[7]
- Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.[7]
- Rondalles i cançons, mentides són.[8]
- Si vols mentir, digues el sents a dir.[9]
- Si vols mentir, parla del temps.[7]
Frases fetes
modifica
Ésser una persona que diu una mentida per provocar que l'altre declari una veritat.
- Ésser molt mentider.
- Fer mentir algú.[7]
- Fer o demostrar algú que menteix.
- Mentir per la gola.[7]
- (var.) Mentir pel coll.[7]
- (var.) Mentir per la barba.[7]
- Expressions amb què antigament s'indicava intensivament la mentida malèvola.
- Semblar mentida una cosa.[11]
- Semblar (una cosa) que no pugui ésser, no pugui haver estat.
- Tenir edat de mentir.[7]
- Tenir edat suficient per a saber resoldre les pròpis dificultats (Felanitx).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ «La veritat de Susan Sontag». Catorze [Consulta: 7 febrer 2017].
- ↑ Capmany i Farnés, 1982.
- ↑ Roig i Fransitorra, 1991.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Conca, 1988, p. 156.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mentir». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mentida». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Amades, 2002.
- ↑ 10,0 10,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Judes». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «mentida». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 juny 2017]
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Capmany i Farnés, Maria Aurèlia. Dietari de prudències. Barcelona: Hogar del Libro, 1982. ISBN 8472791238.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.