Sarró

Un sarró és bossa de pell, lona, etc., amb corretja llarga que es duu penjant d'una espatlla, per a usos diversos com dur-hi menjar, utensilis, eines o diners.

Sarró

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	bossa i complement

Dites populars

• A Fortià ja'ls acaben d'atrapà, A Castelló ja'ls tenen al sarró. A Vilasacra ja'ls tenen a la butxaca.(català antic)
• A Santa Tecla, tords a la taleca.

Taleca és un sarró.

• Bolet o rovelló, al sarró.
• Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió.

Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.

• Capa i sarró fa pastor.
• De massa abundor, ni bossa ni sarró.

Significa que l'abundància excessiva fa que s'oblidin els hàbits d'estalvi i que es perdi allò que semblava que no s'havia d'acabar mai.

• Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.
• El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró.
• El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró.

L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.

• Ni per fred ni per calor, no deixis la capa ni el sarró.

Indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.

• No li diguis cigró que no el tinguis al sarró.(Empordà, Costa de Llevant.)

(var.) No digues cigró fins que siga al sarró.

No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc.

• No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor .
• Per Nadal, el bon pastor va a adorar amb el sarró.
• Sarró, sarró, fes fermança a en Nogué de Sagaró.(català antic)

(var.) Tu seràs la pubilla del Noguer de Segueró i tu sabràs quantes unces caben en un sarró.(català antic)

El Noguer de Segueró és una masia monumental de Beuda, una de les importants de la Garrotxa, de la qual hi ha notícies des de començaments del segle XII.

• Salut i quietud, s'escudella espessa i es sarró feixuc.(Mall.)

Enumeració de les quatre coses que fan viure bé

Frases fetes i locucions

• Al sarró.

Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre.

• Buidar el sarró.

Confessar-se, netejar-se de pecats.

• Dur un bon sarró.(Men.)

Portar una bona provisió.

• Fer-ne un sarró [d'algú].(Mall.)

Matar-lo violentament, agredint-lo.

• Portar un sarró d'anguiles.(Empordà)

Portar un nen el culet brut de caca.

• Un sarró.

Una gran quantitat.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Pijiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132.
• Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 41, (2010), pàg. 481-496. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.