Sarró
bossa de pell o tela amb corretja llarga
Un sarró és bossa de pell, lona, etc., amb corretja llarga que es duu penjant d'una espatlla, per a usos diversos com dur-hi menjar, utensilis, eines o diners.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | bossa i complement |
 | |
Dites populars
modifica- A Fortià ja'ls acaben d'atrapà, A Castelló ja'ls tenen al sarró. A Vilasacra ja'ls tenen a la butxaca.[1](català antic)
- A Santa Tecla, tords a la taleca.[2]
Taleca és un sarró.
- Bolet o rovelló, al sarró.[2]
- Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió.[2]
- Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
- Significa que l'abundància excessiva fa que s'oblidin els hàbits d'estalvi i que es perdi allò que semblava que no s'havia d'acabar mai.
- Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.[2]
- El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró.[2]
- El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró.[2]
- L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
- Indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.
- (var.) No digues cigró fins que siga al sarró.[2]
- No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc.
- No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor .[2]
- Per Nadal, el bon pastor va a adorar amb el sarró.[5]
- Sarró, sarró, fes fermança a en Nogué de Sagaró.[6](català antic)
- (var.) Tu seràs la pubilla del Noguer de Segueró i tu sabràs quantes unces caben en un sarró.[6](català antic)
- Enumeració de les quatre coses que fan viure bé
Frases fetes i locucions
modifica- Al sarró.[2]
Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre.
- Buidar el sarró.[3]
- Confessar-se, netejar-se de pecats.
- Portar una bona provisió.
- Matar-lo violentament, agredint-lo.
- Portar un nen el culet brut de caca.
- Un sarró.[3]
- Una gran quantitat.
Referències
modifica- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-496.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sarró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 6,0 6,1 Pijiula, 2012, p. 93-132.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Pijiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 41, (2010), pàg. 481-496. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.