Obre el menú principal

Sarró

bossa de pell o tela amb corretja llarga

Un sarró és bossa de pell, lona, etc., amb corretja llarga que es duu penjant d'una espatlla, per a usos diversos com dur-hi menjar, utensilis, eines o diners.

Sarró
Unidentified soldier in Confederate uniform with Gardner patent canteen and haversack LCCN2011647966.jpg
Soldat amb un sarró
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  Taleca és un sarró.
  Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai.
  • Capa i sarró fa pastor.[2]
  • De massa abundor, ni bossa ni sarró.[3]
  Significa que l'abundància excessiva fa que s'oblidin els hàbits d'estalvi i que es perdi allò que semblava que no s'havia d'acabar mai.
  • Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.[2]
  • El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró.[2]
  • El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró.[2]
  L'economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai.
  Indica que cal preveure els canvis de circumstàncies que poden fer necessàries coses que de moment semblen supèrflues.
(var.) No digues cigró fins que siga al sarró.[2]
  No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc.
  • No digues moixó que no el tingues dintre del sarró, i si pot ser a la cassola, encara millor .[2]
  • Per Nadal, el bon pastor va a adorar amb el sarró.[5]
  • Sarró, sarró, fes fermança a en Nogué de Sagaró.[6](català antic) 
(var.) Tu seràs la pubilla del Noguer de Segueró i tu sabràs quantes unces caben en un sarró.[6](català antic) 
  El Noguer de Segueró és una masia monumental de Beuda, una de les importants de la Garrotxa, de la qual hi ha notícies des de començaments del segle XII.
  Enumeració de les quatre coses que fan viure bé

Frases fetes i locucionsModifica

  Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre.
  • Buidar el sarró.[3]
  Confessar-se, netejar-se de pecats.
  Portar una bona provisió.
  Matar-lo violentament, agredint-lo.
  Portar un nen el culet brut de caca.
  Una gran quantitat.

ReferènciesModifica

  1. Vila i Medinyà, 2010, p. 481-496.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sarró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cigró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Amades, 1982.
  6. 6,0 6,1 Pijiula, 2012, p. 93-132.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern (en català). Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Pijiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132.
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 41, (2010), pàg. 481-496. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.