Viquidites

Boca

part del tracte digestiu

La boca també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.

Boca
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • A boca que no parla Déu no l'ou.[1]
  • Boca (o llengua) muda mai no és batuda.[1]
  • Boca amarga no pot escopir mel.[1]
  Si tens mals sentiments i ressentiment, no podràs actuar amb justícia i dolcesa.
  • Boca que menja mel, no pot escupir fel.[1]
  Aquest refrany es refereix al fet que les bones persones rarament fan enfadar als altres.
  • De la boca al nas, no en tastaràs pas.[1]
  En un moment es pot perdre allò en que hem posat moltes il·lusions.
  • Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.[2]

Endevinalles

modifica
  • As portal de Santa Tecla
    hi corre i balla una nespla,
    tanca i obri sense clau.
    Fadrinets, endevinau.[3][4]
boca i llengo
  • En un corral de mules pardes
    entra la roja i els toca les anques.[5]
  • És un forat vermellós,
    n'hi ha de grans i petits,
    n'hi ha de lletjos i bonics
    i altres peluts del voltant
    sempre soler estar
    qui més qui menys humit.[6]
  • Trenta-dos cadiretes blanques
    en un vell menjador
    i una auela parlanxina
    que la xafen sense por.[3]
(var.) Trenta-dos cadiretes blanques
en un vell menjador
i una vella xafardera
que la xafen sense por.[5]
(var.) Trenta-dues cadires blanques
en un vell menjador, i una vella xerraire que els raspalla la pols.[3]
  • Un camp de rabassetes;
    ni estan verdes ni estan sequetes.[5]
  • Un convent ple de monges boges
    la priora va de roig
    i les novícies de blanc.[5]
  • Un corralet de llenya molt sequeta
    i que no pot cremar.[6]
  • Un forn ple de ceps;
    ni estan verds ni secs.[5]
  • Un jardí de flors blanques
    amb un jardiner encarnat;
    mai no hi plou i mai no hi neva
    però sempre està mullat.[7]
(var.) Un jardí ple de flors blanques
amb un jardiner encarnat;
mai hi plou i mai hi neva,
però sempre està mullat.[6][8]
(var.) Un jardí ple de flors blanques
amb un jardiner encarnat;
mai no hi plou i mai no hi neva
però sempre està mullat.[9]
boca, dents i llengua
  • Una capelleta
    plena de genteta
    i un capellà al mig
    que predica sempre.[10]
(var.) Una capelleta
plena de genteta
i un capellà enmig
que predica sempre.[6]
(var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.[6]
(var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.[6]
(var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.[6]
(var.) Un convent de monges blanques,
la mare abadessa al mig
i una porta que obre i tanca.[10]
boca, les dents, la llengua.
  • Al pou de casa meva
    penja una cosa que,
    estirada, no arriba;
    doblada, sobre.[8]
(var.) Un pouet redó redó,
amb sa corda arrufada hi basta
i allargada no.[4]
boca i braç.

Frases fetes i locucions

modifica
  Dit de la rematada efectuada a molt poca distància de la porteria. També, dit d'un tret disparat per una arma de foc en contacte amb la pell.
  • A boca de fosc.[1]
  • A boca plena.[1]
  Amb voracitat.
  • A boca què vols.[1]
  • Amb la boca oberta.[1]
  • Amb la boca tancada.[1]
  • Anar-se'n de la boca.[1]
  Explicar coses i/o secrets que no s'han d'explicar.
  • Anar de boca en boca.[1]
  Divulgar-se un rumor.
  • Boca avall.[1]
  • Cosir-se la boca.[12]
  Imposar-se el silenci.
  • De boca i prou.[1]
  Quan algú no passa de les paraules als fets.
  • Deixar mala boca.[12]
  Causar mal efecte.
  • Dir amb mitja boca.[12]
  Dir quelcom amb poca convicció.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Pàmies i Riudor, 2012, p. 36.
  2. ↑ Fontana et al., 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bassols, 1994.
  4. ↑ 4,0 4,1 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Martí i Adell, 1991.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Amades, 1982.
  7. ↑ Correig i Blanchar, 1986.
  8. ↑ 8,0 8,1 Castellví, 1956.
  9. ↑ Salvà, 1983.
  10. ↑ 10,0 10,1 Llibre Endevinalles, 1925.
  11. ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 35.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Pàmies i Riudor, 2012, p. 37.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Boca&oldid=138453»