Beuda
municipi de Catalunya
Beuda és una localitat i municipi de la comarca de la Garrotxa.
 Masia de Can Noguer de Seguerò | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Dites populars
modifica- Els de Beuda sempre cacen.[1]
Es creu que els de Beuda són caçadors de natura i que no tenen aptituds ni enginy per a cap altre art.
- Ja és anat a can Falgàs.[2](català antic)
- A la font de Falgàs hi ha la roca Rossoladora (relliscosa). Lo qui hi rossola de ventre i despullat se casa al cap d'un any.
- Més ric que el Noguer de Segaró.[1]
- (var.) Tu seràs la mestressa d'en Noguer de Sagaró i tu sabràs quantes unces caben en un mesuró.[1](català antic)
- (var.) Tu seràs la pubilla del Noguer de Segueró i tu sabràs quantes unces caben en un sarró.[1](català antic)
- (var.) Necessitaria la renda d'en Noguer de S'Agaró.[1]
- (var.) Sarró, sarró, fes fermança a en Nogué de Sagaró.[1](català antic)
- (var.) Si hagés sapigut que el pa i nou era tan bó, encara seria mestressa del Noguer de Sagaró.[1](català antic)
- (var.) Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra [...(són el Vilar de sant Boi)...] el Noguer de Segueró i l'Espona de Saderra.[1]
- (var.) Si voleu saber qui són els tres pobres d'esta terra, són: el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Sagaró i l'Espona de Saderra.[1]
- (var.) Com a ca'n Noguer (Nohé) de Sagaró, que d'un mànech d'escombra'n van sortir set bales.[1](català antic)
- (var.) Com a Can Noguer de Segueró, que d'una escombra en van sortir set bales.[1]
- El Noguer de Segueró és una masia monumental, una de les importants de la Garrotxa, de la qual hi ha notícies des de començaments del segle XII.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Pijiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
Enllaços externs
modifica