Cànem
gènere de plantes
El cànem (Cannabis sativa) és una planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d'1 a 3 m d'alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats. El seu conreu té per finalitat l'obtenció de la fibra tèxtil, anomenada, com la planta, cànem.
 Fulla de cànem | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Cannabis |
| Regne | planta |
 | |
Dites populars modifica
- A la Selva fan tupins, a les Borges ganivets, a Riudoms en braguen cànem i a Vila-seca xiulets.[1]
- Bon pit, bon cànem.[2]
- Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril.[3](Val.)
- De cànem podràs canviar, però de teixidor no.[3](Miravet)
- Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, en comptes de filar cànem filen estopa podrida.[4]
- Per l'agost, bull el cànem i bull el most.[4]
- Per Sant Benet, se sembra el canemet.[5](Crespià)
- Per Sant Gil, el cànem a collir.[6]
- Per Sant Salvador, el cànem segador.[3](Urgell)
- Per Santa Agnès, sembra el cànem el bon pagès.[7]
- Sant Bartomeu, embarcador de cànem.[4][5]
- Qui vulgui bon canyamàs, que en sembri en el mes de març, qui vulgui tenir bon bri, que en sembri en el mes d'abril.[5](Montsó)
Frases fetes i locucions modifica
Anar calçat amb espardenyes.
- No servir per res.
- Passar-ne més que el cànem.[3](Benissanet, Tortosa)
- Passar per moltes adversitats, penalitats o aventures.
- Romandre tenaçment, no voler moure's.
Referències modifica
- ↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cànem». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Gomis i Mestre, 2015, p. 135-137.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Amades, 1982, p. 575-578.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tren». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia modifica
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.