Taronja
fruit del taronger
La taronja és el fruit comestible del taronger (Citrus sinensis), de mida molt variable, globós o una mica ovoide. Té la pell llisa o poc gravada i és de color groc més o menys vermellós per fora, blanca i esponjosa per dins. La seva polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc.
 Taronges | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | hesperidi, cítric i fruita tropical |
| Ingredients principals | lòcul, Polpa (fruit), pell de taronja i llavor |
 | |
Dites populars
modifica- Any que el taronger carrega de flor, any de poques taronges.[1]
- Dones, taronges i melons, el que donin.[1]
- La magrana i la taronja primer que altra fruita.[1]
- La magrana i la taronja, les fruites més bones.[1]
- Les taronges no són bones fins que han vist els gegants.[1]
- No espremis tant la taronja que quedi sense suc.[2]
- Passen bones festes, festes de Nadal; bones tarongetes i un conill ben gran.[3]
- Primer que gana, taronja i magrana.[1]
- Quan s'espren molt la tarona surten els pinyols.[1]
- Sóller no és molt endins si hi voleu venir, estimada; allà estareu regalada de taronges i poncins.[1]
- Taronja i dona, la que no tractes és la més bona.[1]
- Taronges agres en dejú asseguren la salut.[1]
- Val més un gust que totes ses taronges de Sóller.[2](Mall.)
- Val més taronja i magrana que passar gana.[1]
Frases fetes i locucions
modifica
- Contemplar l'amor de les tres taronges.[2]
- (var.) Pensar en l'amor de les tres taronges.[2]
Estar distret, pensar en coses fantàstiques.
- Estar com una taronja.[2](Conca de Barberà)
- Estar molt gras, històricament relacionat amb les dones.
- Obtenir un resultat positiu.
- Mitja taronja.[2]
- La parella.
- Persona curta d'enteniment, ingènua.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Parés i Puntas, 1999, p. 307-303.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Taronja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Reig, Eugeni S. «Nadal. Clar i en valencià». El Punt Avui, 21-12-2009. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «suc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.