Le Corbusier
arquitecte
Charles-Édouard Jeanneret-Gris, més conegut pel pseudònim Le Corbusier (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965) fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor francosuís, pioner en l'estudi de la millora de les condicions de vida dels habitants de les grans ciutats. És considerat com un dels principals representants del moviment modern o racionalisme arquitectònic.
.jpg) Fotografia, el 1964 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
La Chaux-de-Fonds (Suïssa), 6 d'octubre de 1887 |
| Mort |
Ròcabruna Caup Martin (França), 27 d'agost de 1965 (77 anys) |
| Ocupació | Arquitecte, pintor, escriptor, urbanista, fotògraf, dibuixant, artista tèxtil, artista visual i dissenyador |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- (en francès) Une maison est une machine à habiter.
- L'arquitectura és el joc magistral, correcte i magnífic de formes acoblades a la llum.[2]
- (en francès) L'architecture est le jeu savant, correct et magnifique des formes assemblées dans la lumière.
Vers une architecture, 1923.
- Les formes primàries —simples— són les boniques, són les que es llegeixen amb claredat.[2]
- (en francès) Les formes primaires sont les belles formes parce qu'elles se lisent clairement.
- Vers une architecture, 1923.
- Es treballa la pedra, la fusta, el ciment; se'n fan cases, palaus; és la construcció. [...] Vet aquí l'arquitectura. És art.[3]
- (en francès) On met en œuvre de la pierre, du bois, du ciment ; on en fait des maisons, des palais ; c'est de la construction. [...] Voilà l'architecture. L'art est ici.
- Vers une architecture, 1923.
- El futur de la República Catalana i l'urbanisme no era més que un, en l'esperit tan clarivident del president i de les persones preparades que l'envolten. Vaig exposar la meva tesi, la meva admiració per la ciutat de Barcelona [...] la intensitat d'aquesta ciutat, la joventut d'esperit dels seus governants, permetien totes les esperances: bé, un punt vivent de la terra, on els temps moderns van trobar asil.[4]
- 1933.
- Le Corbusier va treballar en el projecte del «Pla Macià» —una nova urbanització de la ciutat— amb Pierre Jeanneret i el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània; amb aquestes paraules va definir la seva idea, presentada al president de la Generalitat Lluís Companys.
- (en francès) J'ai travaillé pour ce dont les hommes d'aujourd'hui ont le plus besoin: le silence et la paix.
- vers 1965.
- Dit cap al final de la seva vida.
Referències
modifica- ↑ «Vers une architecture». Livres. Fondation Le Corbusier. Arxivat de l'original el 1653755775. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «A la mémoire de Le Corbusier. Hommage du Gouvernement par Mr André Malraux, ministre d'Etat chargé des Affaires Culturelles le 1er septembre 1965». Actualites. Ministère de la Culture et de la Communication de France. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Lucan, Jacques (dir.). Le Corbusier, une encyclopédie. Réimpr. Paris: Ed. du Centre Pompidou, 1987, p. 47. ISBN 9782858503988.
- ↑ Fernández, Víctor «La Barcelona que soñó Le Corbusier». La Razón, (29-01-2014) [Consulta: 17 desembre 2016].[]