Covardia

(S'ha redirigit des de: Covards)

La covardia és una actitud i una manera d'actuar davant la por que qualsevol persona (sigui valenta o no) pot tenir. La covardia és la gran aliada a la por, és la falta d'ànim i de valor per lluitar contra la por. S'oposa a la valentia, al coratge, però també a la temeritat.

Covardia
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • El desordre neix de la disciplina, la covardia neix del valor, la feblesa neix de la força.[1]
  L'Art de la Guerra. — Sunzi
  • Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als covards.[2]
(en grec) οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
  Alexandre. Epígraf LVIII. — Plutarc
Plutarc descriu el pensament d'Alexandre el Gran sobre la fortuna.
(en llatí) Etenim nemo ignavia immortalis factus est.
  La guerra de Jugurta. § LXXXV. — Gai Mari
(en llatí) Fortuna fortes metuit, ignavos premit.
  Medea. — Sèneca
  • Sovint la temeritat és el recurs de la covardia més que del coratge.[5]
(en anglès) Rashness is oftener the resort of cowardice than of courage.
   — Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington
  • El coratge i la virtut són els conservadors dels estats. La covardia i el crim, la seva ruïna.[6]
(en francès) Le courage et la vertu sont les conservateurs des Etats. La lâchete et le crime en sont la ruine.
  Political aphorisms, moral and philosophical thoughts of the Emperor Napoleon, 1848.
(en francès) L'impossible est le refuge des poltrons.
   — Napoleó Bonaparte
  • No hi ha res que faci més covards i febles als homes que l'opinió pública.[8]
(en anglès) There is nothing that makes more cowardly and feeble men than public opinion.
   — Henry Ward Beecher
  • La covardia no promou la pau.[9]
(en anglès) Cowardice does not promote peace.
  "Expansion and peace". Independent21 de desembre de 1899. — Theodore Roosevelt
  • Alguns homes són covards però lluiten igual que els valents perquè no suporten veure lluitar a altres homes que estan tan espantats com ells.[10]
(en anglès) Some men are cowards but they fight the same as the brave men or they get the hell slammed out of them watching men fight who are just as scared as they are.
  Discurs al III Exèrcit, 5 de juny de 1944. — George S. Patton
(en anglès) Old age is no place for sissies.
   — Bette Davis
  • És millor ser la vídua d'un heroi que la dona d'un covard.[12]
(en castellà) Es mejor ser la viuda de un héroe que la mujer de un cobarde.
   — Dolores Ibárruri
  • Sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia.[13]
  Diccionari per a ociosos, 1964. — Joan Fuster
  • No som covards, sinó que no hem trobat encara el nostre coratge.[12]
(en castellà) No somos cobardes, sino que no hemos encontrado aun nuestro coraje.
  El cumpleaños de Juan Ángel, 1972. — Mario Benedetti
  • Córrer és de covards.[14]
   — Carles Rexach

Dites populars

modifica
(var.) Home covard, mai troba dona bonica.[15](or., occ.) 
(var.) Home covard, se casa mal i tard.[15](Tortosa) 

Frases fetes i locucions

modifica
(var.) Esser covard com una guilla.[15](Cat.) 
  Ésser molt covard.

Referències

modifica
  1. Sunzi, 2010.
  2. Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942. 
  3. Sal·lusti Crisp, 1964.
  4. Arróniz Hidalgo, 1997.
  5. Douglas, C.N. (comp.). «Wellington». Forty Thousand Quotations: Prose and Poetical. New York: Bartleby.com, 2012. [Consulta: 29 juliol 2012].
  6. Bonaparte; Godde De Liancourt, 1848.
  7. «Napoléon Bonaparte a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  8. Rawson; Miner, 2006.
  9. Roosevelt, Theodore. The Strenuous Life: Essays and Addresses. Mineola, New York: Dover Publications, 2012. ISBN 9780486112381 [Consulta: 13 setembre 2014]. 
  10. Palabras que cambiaron el mundo, 2007, p. 158-163.
  11. «Quotes». Bette Davis - The Official Web Site. Boston: Bette Davis Foundation. Arxivat de l'original el 1610780945. [Consulta: 13 agost 2012].
  12. 12,0 12,1 Albaigès i Olivart; Hipólito, 1999.
  13. Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos (en català). Barcelona: Educaula, 2009. ISBN 9788492672004. 
  14. Pla Nualart, Albert. «Carles Rexach: Un crac amb sang d'orxata». Ara, 19-08-2011. [Consulta: 22 març 2012].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «covard». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

modifica