Sants
barri de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc
Sants és un dels barris que formen part del districte de Sants-Montjuïc, a la ciutat de Barcelona. Està comprès entre els barris barcelonins de Sants-Badal, Les Corts, La Nova Esquerra de l'Eixample, Hostafrancs i la Bordeta. Antigament fou un municipi independent, Santa Maria de Sants, que s'annexionà a la Ciutat Comtal l'any 1897.
.jpg) Vista de la Plaça de Sants (2012) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Dites populars
modifica- (var.) Sants, pocs i marxants i la meitat lladres.[2]
- (var.) Sants, pocs, marxants i valencians.[2]
- (var.) Sants, putes i marxants. I la meitat, lladres.[4]
- Esguerrats, cap a Sants.[3]
Per la quantitat de curanders que tenia el barri durant el segle XIX, la meitat estafadors.
- Es diu que hi havia un sonat que anava a la Creu Coberta a fer preguntes al primer viatger amb què es trobava i, en acabats, l'abufetejava i sortia corrents. Un dia se'n va trobar un que se li va avançar i li va fer les mateixes preguntes i també el va abufetejar. Llavors el dement va tornar a Sants cridant que havia arribat una persona més trastocada que ell.
- Pel Pont d'en Rabassa, no es passa.[1]
- Antic pont que separava Hostafrancs de Sants i per on passava la riera de la Magòria.
- Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.[1]
- Sants, esgarrapacristos.[5]
- En una festa major, la parròquia va voler estrenar una imatge d’un sant Crist. Però aquesta es va demanar a l’artesà a corre-cuita i aquest la va lliurar acabada de pintar. Es temia que els fidels s'embrutessin els llavis en besar-la i la van voler eixugar amb una manta de llana, per la qual cosa el borrissol s'hi va enganxar per tota la imatge. Per a resoldre la situació, es va convocar un ban que cridava als santsencs a esgarrapar el borrissol del Crist.
Frases fetes i locucions
modifica- D'un a un, com els esquiladors de Sants.[1]
Anar en filera.
- Ja som a Sants.[2]
- Arribar on es vol.
- Semblar el billar de Sants, on les dones hi feien barana.[1]
- Estar un lloc molt concorregut de gent. Pren el seu origen del bar Liceu, on hi havia un billar molt gran i les dones s'hi entretenien mirant i estorbaven el transcurs del joc.
- Semblar (algú) la Geganta de Sants.[1]
- Ser molt alt. La Geganta de Sants es diu que era la filla del merdissaire i que tenia una alçada considerable com el seu pare.
- Semblar (algú) el sant de Sants.[1]
- Ser un estafador; en referència als curanders fraudulents del barri.
- Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants.
- Vaig bé per anar a Sants?[1]
- (var.) Anar bé per anar a Sants.[2]
- (var.) Ja anem bé per anar a Sants...[2]
- Fer alguna cosa de manera incorrecta, no prendre el camí que es vol realment. La tradició recull que un home ben vestit havia sortit de Sant Antoni i es va trobar pel camí un pidolaire al qual li va formular aquesta pregunta. El pobre li va respondre «Oi tant que hi va, miri com jo vaig, i d'allà en vinc» (també es diu que va respondre «Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc»).
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 318, Trons a remolar.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cinc mil, 1965.
- ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 314, Trons a remolar.
- ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 317, Trons a remolar.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.