Cara
part anterior del cap d’una persona
La cara és la part frontal del cap, des del front fins la barbeta.
 Fragment d'una cara esculpida | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- (var.) Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, diu que no val res.[3]
- Cara neta sempre agrada.[3]
Endevinalles
modifica- Hi ha qui en té un pam,
qui no en té tant;
hi ha qui el té negre,
hi ha qui el té blanc.[4]
- Qui ho té negre,
qui ho té blanc,
qui en té un pam,
qui ni en té tant.[5]
- Un convent de monges blanques,
dos frares que les tanquen,
dos miralls que les miren,
i dos degotalls que ragen.[4]
- (var.) Un convent de blanques monges,
amb dos frares que les tanquen,
dos miralls que les contemplen
i dos degotalls que ragen.[6]
Frases fetes i locucions
modifica- A cara descoberta.[2]
Obertament, sense reserves.
- Molt ben fet.
- Amb la cara paga.[2]
- Revelar la cara el que és algú.
- Cara a cara.[2]
- L'un davant de l'altre.
- Cara d'aspecte antipàtic o de pocs amics.
- Cara d'aspecte antipàtic o de pocs amics.
- Cara d'aspecte saludable.
- Cara d'aspecte antipàtic o de pocs amics.
- Passar molta vergonya.
- De cara.[2]
- Favorable.
- Servir per a tot.
- Fer-li una cara nova.[2]
- Barallar-se molt.
- Per la cara.[2]
- Sense haver fet mèrits per aconseguir-ho.
- Una altra cara faria.[2]
- Serien les coses ben diferent.
Referències
modifica- ↑ Parès i Puntas, 1998.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Pàmies i Riudor, 2012, p. 20.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cara». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Amades, 1982.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.