El cul o natges està constituït principalment pels tres músculs glutis (gluti major, gluti mitjà i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevació i el sosteniment de la pelvis, l'extensió, l'abducció i la rotació del fèmur i l'abducció i la rotació de la cuixa.

Cul
Ass.jpg
Cul femení
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[1]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
   — Gabriel García Márquez

Dites popularsModifica

  • A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia[2]
  Usat com a rèplica a Tu rai. Turrai fa referència al torrall, un estri de ferro de la llar de foc.
  • Al cul del sac es troben les engrunes.[3]
  • Dimecres, el cul me llepes.[3]
  • El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera.[4]
  • Els més valents cauen de cul.[3]
  • Els uns neixen amb una flor al cul, els altres amb una banya.[3]
  • Encostipat, cul tancat.[5]
  • Entre cul i cleta es fica una néta.[3]
  • Faena d'ull, faena de cul.[3]
  • Lo cul fa la faena.[3]
  • Parlant de culs, tothom riu.[3]
  • Pel cul entra la lletra.[3]
  • Quan li ha vist el cul, diu que és femella.[3]
  • Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.[3]
(var.) Qui molt s'acota, es cul mostra.[3]
  • Qui té cul, no pot dir pet a un altre.[3]
  • Qui té el cul llogat, no seu quan vol.[3]
(var.) Qui lloga el cul, no s'assenta quan vol.[3]
  • Qui vol peix, que es mulli el cul.[3]
(var.) Qui vol peix, que es banyi es cul.[3]
(var.) Qui truites vol agafar el cul s'ha de mullar.[6]
  • Tal cul, tal braga.[3]

EndevinallesModifica

  • Qui és el primer que es va cagar a mar?[7]
  • Tinc una flor que tot l'any fa olor.[7]
  • Un bolsillo rodó que s'obre i es tanca sense cordó.[7]

Frases fetes i locucionsModifica

  • A prendre pel cul![8]
  Expressió amb què s'engega algú, rebutja algú, li desitja mal, etc.
  • Anar de cul.[8]
  Estar molt atrafegat.
  • Anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere).[8]
  Anar a recules. També, en sentit figurat, decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
  • Arrossegar el cul (per un lloc)[8]
  Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.
  • Caure de cul.[8]
  Caure endarrere tocant primer el cul a terra. També, en sentit figurat, estar impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa, etc.
  • Donar (o prendre) pel cul.[8]
  Vulgarment, practicar sexe anal; però també, molestar, empipar, perjudicar.
  • Ésser cul i merda.[8]
  En sentit figurat, ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla.
  • Ésser (o semblar) el cul d'en Jaumet.[8]
(var.) No tenir cul (o no tenir cul per a seure).[8]
  No estar mai quiet.
  • Ésser un cul d'església.[8]
  Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
  • Ésser un cul de taverna (o de cafè).[8]
  Freqüentar la taverna (o el cafè).
  • Fer caure de cul.[8]
  Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.
  • Ficar-se la llengua al cul (o dins el cul).[8]
  Vulgarment, callar.
  • Fica-t'ho (o fiqui-s'ho, o fiqueu-vos-ho, o que s'ho fiqui, o que s'ho fiquin) al cul!'[8]
  Vulgarment, expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.
  • Llepar (o besar) el cul (a algú).[8]
  Vulgarment, mostrar-se baixament servil envers algú.
  • Perdre el cul (per algú o alguna cosa).[8]
  Desviure-s'hi (per algú o alguna cosa).
  • Semblar el cul d'en Jaumet.[2]
  Ser una persona bellugadissa.
  • Tenir el cul pelat (de fer una cosa)[8]
  Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.
  • Tocar el cul (a un infant).[8]
  Castigar-lo pegant-li a les anques.
  L'anus.

ReferènciesModifica

  1. Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
  2. 2,0 2,1 Amades i Gelats, 1980.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, 1999.
  5. Cinc mil, 1965.
  6. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Amades, 1982.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 «Cul». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
  9. Pàmies, 2011, p. 99.

BibliografiaModifica