Meló
espècie de planta
El meló (Cucumis melo) és el fruit comestible de la melonera, gros, globós o ovoide, de color verd, groc o ataronjada, i de polpa dolça, blanca o tirant a carabassa, segons les varietats.
.jpg) Meló | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Cucumis melo |
| Regne | planta |
 | |
Dites populars
modifica
- Cargols, peres i meló, volen vi felló.[1]
- Després del préssec i el meló beuràs el vi millor.[1]
- El bon meló es coneix amb l'olor.[1]
- El formatge, el meló i el cardet, a pes.[1]
- El formatge, la dona i el meló com més pesen millor.[1]
- El meló del promès, és bo, corfa i tot.[2](Val.)
- El meló, el cavall i la muller o són bons o no valen res.[1]
- El meló fa el vi felló.[1]
- El meló i el casament han d'ésser d'encertament.[2][3](Cat.)
- (var.) Meló i casament, o l'err o l'avénc.[2](Mall.)
- (var.) Es meló i es casament, solen enganar sa gent.[2](Men.)
- El meló i la dona a prova és bona.[1]
- El meló madur demana vi pur.[1]
- El meló pel pes i la síndria pel bot.[1]
- El meló taxat i l'amic provat.[1]
- El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol.[2](Olot)
- (var.) En temps de melons, pocs sermons.[2](Vinaròs, Mall.)
- (var.) En temps de melons, ni missa llarga ni sermons.[2](Sueca)
- En vindre els melons, el sastre a rebolcons.[2](Alcoi)
- La llavor del meló, que nedi no és bo.[1]
- Meló tallat, meló menjat.[1]
- Melons i criades, cerca'ls, no els comanes.[2](Mall.)
- No hi ha meló sense taca.[3]
- Peres, préssecs i meló volen vi felló.[3]
- Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló, teu.[2]
- Meló i casament, qüestió d'encertament.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «meló». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.