Carnisser
artesà responsable de la preparació i venda de carn
Un carnisser és una persona que té com a ofici matar i vendre caps de bestiar.
 La carnisseria de Bartolomeo Passerotti | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites popularsModifica
Recomanació no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera.
- No oferir resistència.
- Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser.[1]
- Quan un vol menjar carn, han penjat el carnisser.[1]
- Sol matar més el febrer que el carnisser.[2]
- Un dia que volia menjar carn, penjaren el carnisser.[3](Mall.)
- Val més donar guany an es carnisser que an es potecari.[3](Mall.)
- Val més una hora de dormir que tres terces de carn.[1]
EndevinallesModifica
- En alt lloc estic,
i sempre esperant
qui sol·liciti de la meva carn.[4]
- (var.) En alt lloc estic,
i sempre esperant
el qui sol·licita
la meva carn.[5]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 30 setembre 2022].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carnisser». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
BibliografiaModifica
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.