Excrement
producte final del procés digestiu dels animals
(S'ha redirigit des de: Excrements)
Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal. En llenguatge col·loquial les femtes reben el nom de caca, o vulgarment, merda; i en un sentit més tècnic o clínic el de matèria fecal, femta o deposicions.
Excrement humà | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- (en francès) La peinture, c'est comme la merde; ça se sent, ça ne s'explique pas.
- (en castellà) Los políticos tienen que vivir entre la mierda, pero no confundirse con ella.
- (en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
- Després hi ha el fatxa. Mai falta el fatxa de rigor. Notaran la presència del fatxa per la pudor de merda que desprèn des de la seva butaca.[4]
- (en castellà) Después està el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca.
- Rubianes solamente, 1997. — Pepe Rubianes
- (en castellà) Ni antes éramos la ultima mierda que cagó Pilatos ni ahora somos el Bayer Leverkusen.
- Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
- Declaracions després que l'Sporting de Gijón guanyés 0-3 al Deportivo de La Coruña
- Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
Dites populars
modifica- A la merda van dos: tu i el gos.[6]
- A qui de por se mor, de merda li fan la fossa.[7]
- Aigua corrent, merda no se sent.[8]
- Al llum pum i a la vaca caca.[9]
- Allà on cagues, deixes la merda.[10]
- (var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[10]
- Costa avall, tota merda corre.[7]
- Ésser en caca i non.[11]
- La merda, com més la remenen, més put.[7]
- Es diu dels qui només pensen a menjar i dormir.
- La merda del patró no put.[7]
- Llaurar de rucs i batre de bous, merda a l'era.[7]
- Merda de vedell no put tot lo dia.[7]
- Morta jo, merda per als vius.[12]
- Despreocupació per un projecte o una fase de la nostra vida ja exhaurida
- Ningú parla de merda més que el qui n'està untat.[7]
- Qui merda envia, pets espera[7]
- Qui no menja merda, no està gras.[7]
- Trons de cul, tempestat de merda prop.[7]
Dites relacionades amb municipis
modifica- A Avinyonet d'una merda en fan una paret, i els de Vilanant tot darrere la van llepant.[13]
- A Blanes, de la merda en fan campanes.[14]
- Significa que els blanencs són molt aprofitadors.
- A Borriol caguen al vol, i a Canet de la merda fan paret.[6]
- A Cervera, de la merda en fan costera.[6]
- A Gavet de la merda en fan paret, quan plou tot se'ls somou, quan neve tot s'esmerdegue.[15]
- En Torrent de la merda fan engüent.[16]
- La merda de Mataró és la millor.[17]
- Santa Pau, vila mardau, vila merdera. Poca gent i embustera.[18]
- (var.) Santa Pau, vila merdera. Poca gent i embustera.[18]
- Sueca, la merda seca.[19]
- Viladecans, vila de gossos, pocs i merdosos.[20]
Endevinalles
modifica- Rodó com un plat
i quan cau a terra fa xap.[21]
- Una buina
Frases fetes
modifica- Dur merda a l'espardenya.[22]
- (var.) Dur merda a la sabata..
- Tenir mala sort.
- Estar carregat de pretensions.
- Ésser dues persones amics inseparables.
- Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
- Ésser un set cagueres[23]
- Ser inquiet, impacient
- Tenir cara de malalt, molt groc.
- Fer merder.[24]
- Provocar enrenou, escàndol, esvalot.
- Haver trepitjat merda.[22]
- Tenir mala sort.
- Haver criat algú quan era petit.
- Ho diuen per fer enfadar als Miquel.
- No dóna ni de la merda que caga.[7]
- Ésser una persona molt avar.
- No farà merda bona en vuit dies.[7]
- Haver patit un desengany molt gran.
Referències
modifica- ↑ «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325.
- ↑ Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ «Rubianes, un actor galaicocatalà». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 01-03-2009. Arxivat de l'original el 1324574346. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «Preciado: "Ni ahora somos el Leverkusen ni antes éramos la última mierda que cagó Pilatos"» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 27-10-2008. [Consulta: 7 juny 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928.
- ↑ Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.
- ↑ 10,0 10,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 153.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Sola i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes», 1999.
- ↑ Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars». Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].[ ]
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 115-117, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ 18,0 18,1 Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d'Estudis de Gavà, (desembre 1998).[ ]
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 22,0 22,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 152.
- ↑ Amades i Gelats, 2005.
- ↑ Espinal, 2006, p. 640.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Miquel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades i Gelats, Joan. El Tres i el set : números meravellosos (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 30). ISBN 8496294188.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.