Corpus Christi
Festivitat catòlica que commemora l'eucaristia i es celebra el dijous següent a la Santíssima Trinitiat, seixanta dies després de la Pasqua Granada
El Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist"), antigament anomenat Corpus Domini ( "Cos del Senyor"), és una festa de l'Església catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia —el sagrament cristià que commemora l'Últim Sopar de Jesucrist. Es celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat, que alhora té lloc el diumenge següent a la Pasqua Granada. És a dir, el Corpus Christi es commemora 60 dies després de la Pasqua de Resurrecció.
.jpg) L'ou com balla, tradició barcelonina del Corpus Christi | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- (var.) Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous![1]
- (var.) Alabat siga Corpus, festa de xiulets![1]
- Corpus sia alabat, que fa el dia llarg.[2]
- De Pasqua granada a Corpus Crist, un dijous per mig.[1]
- De prop o de lluny, Corpus pel juny.[1]
- (var.) Prop o lluny, Corpus pel juny.[1]
- (var.) Tard o lluny, Corpus pel juny.[1]
- (var.) De tard o de lluny, Corpus pel juny.[1]
- (var.) De cap o de cul, Corpus al juny.[1]
- Ho farem per Corpus, que els dies són llargs.[1]
- Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca.[3]
- No és bon Corpus si la ginesta no va a mar.[1]
Es creu que acostuma a ser dia de pluja.
Frases fetes i locucions
modifica
Fer quelcom estrany, inusual.
- En referència a la gent poc previsora, que sempre ho fa tot a darrera hora.
- Anar vaguejant tot el dia d'un lloc a l'altre.
- Semblar que hagi passat el bou de Corpus.[2]
- Quan pels carrers hi ha molta bullícia de gent.
- Tenir privilegi, estar exempt de càstig.
- Treure el Corpus.[1]
- Sortir vestit amb la millor roba (Mall.)
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corpus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.