Desgràcia

La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú; un mal que és un motiu perpetual d'aflicció, de patiment, etc.

Citacions

Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.^[1]

Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat.^[2]

(en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.

In Ctesiphontem oratio. § 147. — Èsquines

En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.^[3]

(en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.

La guerra de Jugurta. § 57. — Gai Sal·lusti Crisp

(en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.

Rudens. Acte II. — Plaute

(en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas

Sententiae. § 41. — Publili Sirus

Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.^[5]

(en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.

Càndid o l'optimisme. Cap. IV., 1759. — Voltaire

L'home no és ni àngel ni bèstia, i la desgràcia és que qui actua d'àngel fa de bèstia.^[6]

(en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.

Pensées. Part I. Art. X. — Blaise Pascal

(en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.

Emma. Vol. I. Cap.8, 1815. — Jane Austen

(en francès) L'expérience s'achète par le malheur.

(en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.

"Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie

Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.^[10]

(en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.

La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.^[11]

Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.^[12]

(en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.

The Sound and the Fury, 1929. — William Faulkner

↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
↑ Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
↑ Sal·lusti Crisp, 1962.
↑ ^4,0 ^4,1 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
↑ Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X.
↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.
↑ «Emma» (en anglés). Austen.com. Arxivat de l'original el 1484997919. [Consulta: 19 octubre 2016].
↑ «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1380166647. [Consulta: 30 març 2013].
↑ «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. Arxivat de l'original el 1391828566. [Consulta: 8 febrer 2014].
↑ Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.
↑ Carrasco i Formiguera, Manuel «Sols l'ideal pot dur-nos al triomf ». L'Estevet, Núm. 68, (20-04-1923) [Consulta: 7 abril 2013].
↑ Faulkner, William. The Sound and the Fury. Penguin books, 1987 [Consulta: 9 juny 2015].
↑ ^13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.