Desgràcia

(S'ha redirigit des de: Desgraciat)

La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú; un mal que és un motiu perpetual d'aflicció, de patiment, etc.

Desgràcia
Indigent a Boston (EUA)
Projectes germans
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.[1]
   — Pitàgores
(en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.  
  In Ctesiphontem oratio. § 147. — Èsquines
(en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
  La guerra de Jugurta. § 57. — Gai Sal·lusti Crisp
(en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
  Rudens. Acte II. — Plaute
  • La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.[4]
(en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
  Sententiae. § 41. — Publili Sirus
  • Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.[5]
(en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
  Càndid o l'optimisme. Cap. IV., 1759. — Voltaire
(en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
  Pensées. Part I. Art. X. — Blaise Pascal
(en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
  Emma. Vol. I. Cap.8, 1815. — Jane Austen
(en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
   — Honoré de Balzac
  • L'home que mor ric, mor desgraciat.[9]
(en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
  "Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie
  • Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.[10]
(en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.
   — Álvaro de Figueroa y Torres, comte de Romanones
  • La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.[11]
  L'Estevet20 d'abril de 1923. — Manuel Carrasco i Formiguera
  •   Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.[12]
(en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.
  The Sound and the Fury, 1929. — William Faulkner

Dites populars

modifica

Referències

modifica
  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897. 
  3. Sal·lusti Crisp, 1962.
  4. 4,0 4,1 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  5. Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X. 
  6. Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908. 
  7. «Emma» (en anglés). Austen.com. Arxivat de l'original el 1484997919. [Consulta: 19 octubre 2016].
  8. «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1380166647. [Consulta: 30 març 2013].
  9. «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. Arxivat de l'original el 1391828566. [Consulta: 8 febrer 2014].
  10. Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155. 
  11. Carrasco i Formiguera, Manuel «Sols l'ideal pot dur-nos al triomf ». L'Estevet, Núm. 68, (20-04-1923) [Consulta: 7 abril 2013].
  12. Faulkner, William. The Sound and the Fury. Penguin books, 1987 [Consulta: 9 juny 2015]. 
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

Bibliografia

modifica