Diccionari per a ociosos

Diccionari per a ociosos és un diccionari fictici de Joan Fuster publicat l'any 1964, que recull una sèrie d'assaigs diversos, des d'aforismes fins a textos d'una extensió mitjana.

Infotaula d'obraDiccionari per a ociosos
Bust de Joan Fuster, autor de Diccionari per a ociosos
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Joan Fuster i Ortells
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Introducció

modifica
  • Ja des d'aquesta primera línia, vull desenganyar el lector respecte a l'abast del títol del llibre que té entre mans. La meva pretensió no ha estat —calia que ho digués?— de confeccionar un «diccionari». Com en altres ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic i modest de l'«assaig».[1]
  • Encara que els escriptors professionals afirmin que la literatura té unes finalitats excelses i transcendents, no hi ha dubte que també en té una altra de vulgar i efectiva: la d'omplir els ocis d'uns hipotètics lectors.[1]

Diccionari

modifica

Amor

  • L'«amor», l'«amor» autèntic, es posa a prova en el desafiament a les convencions i als interessos: o els supera, o s'hi esclafa tràgicament.[1]
  • La màxima difusió d'una idea o d'una moda coincideix amb el moment de la seva extinció.[1]

Bellesa

  • No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència.[1]

Cinisme

  • En el fons, allò que anomenem «cinisme» no és sinó l'antídot de la hipocresia.[1]

Convicció

  • Cada convicció que adquiriu és un prejudici més que acumuleu.[1]

Covardia

  • Sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia.[1]
  • Tothom és covard per comparació a algú altre.[1]

Diners

  • No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar![1]

Epitafi

  • Ací jau / j f / va morir / com va viure / sense ganes.[1]

Escepticisme

  • Els escèptics són sempre —i per definició— persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat de la raó, i per això solen tenir raó. O dit d'una altra manera: dubten, i encerten.[1]
  • L'escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat d'heroisme.[1]
  • Els escèptics no fan les revolucions, certament. De vegades les preparen; de vegades les depuren. I res més.[1]

Fer

  • Sempre fem —estem fent— alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.[1]

Idees

  • Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.[1]

Indignació

  • La "indignació", de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima.[1]

Interès

  • Basta que miris cinc minuts seguits una cosa, la cosa més insignificant, perquè arribi a interessar-te...[1]

Malícia

  • Sempre som menys malvats del que ens pensem ser.[1]

Mentir

  • Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.[1]

Morir

  • Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.[1]

Ser

  • Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.[1]

Servilisme

  • No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.[1]

Silenci

  • Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.[1]

Temps

  • Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.[1]

Zero

  • ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero?[1]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica