La guerra de Jugurta
obra de Sal·lusti
La Guerra de Jugurta (en llatí: Bellum Iugurthinum) és una obra clàssica publicada per l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp. Narra el desenvolupament de la guerra lliurada per la República de Roma contra el Regne de Numídia, amb la derrota final del principal cabdill, Jugurta.
| Bellum Iugurthinum | |
|---|---|
 Gravat de la captura de Jugurta | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Gai Sal·lusti Crisp |
 | |
Citacions
modifica- Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.
- (en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
La guerra de Jugurta. § 1.
- D'igual manera que els béns del cos i de la fortuna tenen un començament, tenen també una fi; tot allò que neix, mor, i tot allò que creix, es fa vell.
- (en llatí) Postremo corporis et fortunae bonorum ut initium sic finis est, omniaque orta occidunt et aucta senescunt.
- La guerra de Jugurta. § 2.
- L'ànima incorrupta, eterna, senyora del gènere humà, ho regeix i ho governa tot, sense que ella estigui governada.
- (en llatí) Animus incorruptus, aeternus, rector humani generis agit atque habet cuncta neque ipse habetur.
- La guerra de Jugurta. § 2.
- La concòrdia fa créixer les coses petites, i la discòrdia destrueix les més grans.
- (en llatí) Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
- La guerra de Jugurta. § 10. — Micipsa, rei de Numídia
- Pocs són els qui prefereixen la lleialtat als diners.
- (en llatí) Paucis carior fides quam pecunia fuit.
- La guerra de Jugurta. § 16.
- Ciutat venal, que no trigarà a desaparèixer, si troba un comprador!
- (en llatí) Urbem uenalem et mature perituram, si emptorem inuenerit
- La guerra de Jugurta. § 35. — Jugurta, referint-se a la ciutat de Roma quan fou expulsat d'ella
- A un home de bé li escau més ésser vençut que vèncer la injustícia amb males arts.
- (en llatí) Sed bono vinci satius est quam malo more iniuriam vincere.
- La guerra de Jugurta. § 42.
- En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.
- (en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
- La guerra de Jugurta. § 57.
- Tota guerra s'emprèn fàcilment, però costa molt d'acabar, puix que no està a les mans d'una mateixa personael seu començament i el seu final; provocar-la és a l'abast de qualsevol, fins d'un covard, però deixar-la depèn dels vencedors.
- (en llatí) Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere; non in eiusdem potestate initium eius et finem esse; incipere cuivis etiam ignavo licere, deponi cum victores velint.
- La guerra de Jugurta. § 83.
- Sé prou bé, ciutadans, que la majoria dels homes quan us demanen el poder no se serveixen dels mateixos procediments que usen quan ja l'han aconseguit: de primer es mostren diligents, suplicants, modestos; després menen una vida de peresa i supèrbia.
- (en llatí) Scio ego, Quirites, plerosque non isdem artibus imperium a vobis petere et, postquam adepti sunt, gerere: primo industrios supplices modicos esse, dein per ignaviam et superbiam aetatem agere. Naturam unam et communem omnium existimo, sed fortissimum quemque generosissimum.
- La guerra de Jugurta. § 85. — Gai Mari, fragment del discurs després de ser escollit cónsol l'any 107
- És menys vergonyós per a un rei d'ésser vençut per les armes que en generositat.
- (en llatí) Regem armis quam munificentia vince minus flagitiosum est
- La guerra de Jugurta. § 110. — Rei Boccus
- Generalment les voluntats dels reis són tan vehements com capricioses, i, sovint, contradictòries.
- (en llatí) Plerumque regiae voluntates ut vehementes sic mobiles, saepe ipsae sibi adversae.
- La guerra de Jugurta. § 113.
Bibliografia
modifica- Sal·lusti Crisp, Gai. La Guerra de Jugurta. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962 [Consulta: 1549412010].