Eulàlia de Barcelona
Copatrona de Barcelona
Santa Eulàlia (Barcelona, segle III — Barcelona, segle IV) fou una verge cristiana que va ser martiritzada per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià. És patrona de la ciutat de Barcelona, juntament amb Santa Madrona. Se celebra la seva festivitat el 12 de febrer.
 Cripta de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 290 |
| Mort |
Barcelona, 303 (12/13 anys) |
 | |
Dites populars
modifica- El sol ple Santa Eulàlia, empeny la parra.[1]
- Pel desembre, Sant Nicolau; la Candelera, pel febrer, de tal manera que el dos serà; també Sant Sebastià, serà al gener, i també dins del febrer la cadira per Sant Narcís la fira, dins de Girona; Santa Eulàlia a Barcelona.[2]
- Per Santa Eulàlia, el temps canvia.[1]
- Per Santa Eulàlia, es tallen les canyes.[1]
- Per Santa Eulàlia volta la pomera: si veus una poma ací i una poma allà, torna-te'n a casa, que any de pomes serà.[1]
- Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada.[1]
- (var.) Santa Eulàlia assolellada, grossa vinada.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Amades, 1982, p. 736-738.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.