Campana
instrument musical de percussió
(S'ha redirigit des de: Campanes)
La campana és un instrument musical de percussió fet de metall (sovint bronze) que té la forma d'un vas rodó, d'amplària creixent devers la boca i el qual va suspès boca avall. Es toquen mitjançant un batall o martell exterior. El so que produeix quan és colpida pel batall o un martell s'anomena campanada.
 Torre de Sant Sebastià (Palafrugell) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | basos de percussió i obra d'art |
 | |
Dites populars
modifica- A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.[3]
- Allà on hi ha campanes, hi ha batalls.[2]
- Cada campana fa es seu so.[2]
- Febre quartana no fa repicar campana.[3]
- Festes manresanes, focs i campanes.[4]
- La ceba ha de sentir les campanes.[2]
- La campana no entra en missa, però a tots avisa.[2]
- Les campanes del Dissabte de Glòria el peix se n'emporten.[5]
- Mentres hi haurà campanes, hi haurà dones mundanes.[2]
- Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.[6]
- Santa Caterina, quan va veure el foc, totes les campanes tocaven a morts.[4]
- Segons la campana, el so.[2]
- (var.) Així com és la campana, tal és la batallada.[2]
- Tots duim una campana dalt es cap.[2]
Endevinalles
modifica- Petit com una dent
i fa córrer tota la gent.[7]
- (var.) És petit com una dent
i fa córrer tota la gent.[8]- batall de la campana
- A qui peguen més fort
com més alegria es té?[7]
- Altes són ribes,
criden les brides,
com més n'hi ha de mortes
més criden fortes[7]
- Dalt d'una riba
canta una griva.
Quan l'amo és mort
canta més fort.[9]
- (var.) Dalt d'una riba
hi canten cabrides,
quan l'home és mort
canten més fort.[7] - (var.) Dalt d'una riba
canten cardines;
quan l'home és mort
canten més fort.[8] - (var.) Dalt de les bigues
canten cabrides
Quan l'home es mort
canten més fort.[9] - (var.) Dalt de les bigues
hi canten formigues,
quan l'avi és mort
canten més fort.[7] - (var.) Dalt de les bigues,
canten formigues.
Quan l'avi és mort
canten més fort.[9] - (var.) Dalt de les bigues,
canten cabrides,
quan l'home es mor
canten més fort.[10]
- Damunt un puig reunits
belen cabres i cabrits,
i en haver-hi a baix un mort
llavors sí que belen fort.[7]
- Entre quatre parets altes,
hi ha un home en camisa,
pegant voltes, pegant voltes,
se li veu la llonganissa.[11]
- És molt vella, però és forta.
Quan parla tothom la sent.
Ocupa un lloc enlairat
i té una sola dent
que belluga constantment.[9]
- Estic a la finestra
passo la vida molt distreta
tenint al meu davant
molts països i molts camps,
i em passo la vida
cantant i ballant.[7]
- Estic fermada amb una corda,
com si fermessin un gos,
ballo quan els altres ploreu,
de vegades ballo plorant i tot.[7]
- Maria Antònia està al terrat
amb el cul arremangat,
tant si neva com si plou
Maria Antònia mai es mou,
tant si plou com si neva
Maria Antònia mai es lleva.[7]
- Posició molt alabada
ocupa la gran senyora,
però n'és tan rondinaire
que a tothom fa anar a l'hora.[12]
- Què és això?
Una vella amb una dent
que fa córrer tota la gent.[9]
- S'estira amb un cabell
i crida davant del rei.[7]
- Si em fonc és senyal que neixo,
tinc padrí i no tinc padrina,
no vull anar mai a estudi
i quan crida ningú crida.[8]
- Sóc un instrument de corda
que fa riure i fa plorar,
com que en tinc una de sola
la canalla em sap tocar.[8][7][14][12]
- Té boca i no té dents,
té llengua i no té gust,
no té calor i la venten,
mou foc i no fa fum.[7]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer campana.[15]
- (var.) Fer fugina.[16]
- (var.) Fer fullets.[16]
- (var.) Fer pilota d'estudi.[16]
- (var.) Fer rodó.[16]
- (var.) Fer una safranada.[16]
- (var.) Pairar-se d'estudi.[16]
Faltar a l'escola.
- Que causa moltes molèsties.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Amades, 2006.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Campana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 Amades, 1982, vol. V.
- ↑ Amades, 1989, p. 821.
- ↑ Amades, 1982, p. 470.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 Amades, 1982.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Bassols, 1994.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Martí i Adell, 1991.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Castellví, 1956.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ Espinal, 2006.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Pàmies i Riudor, Víctor. «Campana» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Amades, 1982, vol. I.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).