Martell

eina utilitzada per donar cops a un objectiu a fi de desplaçar-lo o deformar-lo

Un martell és una eina utilitzada per donar cops a un objectiu a fi de desplaçar-lo o deformar-lo, comunament utilitzat per clavar o trencar objectes.

Infotaula d'objecteMartell
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus eina de percussió i woodworking tool (en) Tradueix
Ús bricolatge, construcció, treball dels metalls, treball de la fusta, treball de pedra i maçoneria
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Els consells amb duresa no tenen cap efecte; són com els martells, sempre rebutjats per l'enclusa.[1]
(en francès) Les conseils durs ne font point d'effet ; ce sont comme des marteaux qui sont toujours repoussés par l'enclume.
  Pensées et réflexions, 1771. — Claude-Adrien Helvétius

Dites populars

modifica
  • Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martell.[2]
  • El gos del ferrer dorm a les martellades i desperta a les minjades.[2]

Endevinalles

modifica
  • Tinc el cos de fusta
    i de ferro el cap
    i la meva feina
    s'enclou en picar.[3]
(var.) Tinc el cos de fusta
i de ferro el cap,
i la meva feina
s'enclou a picar.[4]
(var.) Tinc el cos de fusta
i de ferro el cap,
i la meva feina
s'enclou de picar.[5]

Frases fetes i locucions

modifica
  D'allò més saborós o vivaç.
  • Donar-ne una a l'enclusa i l'altra al martell.[2]
  Equivocar-se sovint un que enraona molt.
  Estar en una situació de la qual és difícil sortir-se'n.
  • Estar tiquitic-tiquitic com un martell.[2]
  No parar d'importunar.
  • No saber si és a l'enclusa o al martell.[2]
  No estar encertat en fer una cosa.
  • Parèixer l'enclusa i el martell.[2]
  Tindre amistat molt íntima.
  • Ser un martellet.[2]
  Es diu de la persona que repeteix les coses insistentment fins a fer-se insuportable.
  • Tancar amb pic i martell.[2]
  Tancar a algú sense que puga eixir.

Referències

modifica
  1. Logé, 1844, p. 43.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 novembre 2024].
  3. Castellví, 1956.
  4. Salvà, 1983.
  5. Correig i Blanchar, 1986.
  6. «Martell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

modifica
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Logé, Henri. Dictionnaire de morale. Choix de pensées et de maximes extraites des meilleurs écrivains. Brussel·les: Soc. typ. belge, 1844. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).