Verdura
planta comestible d'ús culinari
(S'ha redirigit des de: Verdures)
Les verdures o hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres (enciams, cols, espinacs, etc) o les inflorescències (bròquil, coliflor, carxofes, etc), i que es mengen cuites o també fresques en amanides.
 Verdures | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- La terra serà maleïda per culpa teva. Tota la vida passaràs penes per poder menjar d'ella; et produirà espines i cards, i menjaràs verdures.[1]
Gènesi (3,17-18). — Déu
- Càstig de Déu a Adán després de menjar el fruit de l'arbre del jardí de l'Edèn
- He viscut amb moderació, menjant poca carn i no com un aliment, sinó més aviat com un condiment de verdures que constitueixen la meva principal dieta.[2]
- (en anglès) I have lived temperately, eating little animal food, and that not as an aliment, so much as a condiment for the vegetables, which constitute my principal diet.
- Carta de Thomas Jefferson al doctor Vine Utley, 1819. — Thomas Jefferson
Dites populars
modifica- El que menja verdura té la vida segura.[3]
- L'escudella de Santa Clara, verdura i aigua.[3]
- La carn estreny i la verdura allarga.[3]
- Menjar verdura és cordura.[4][3]
- Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam.[5]
- Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant.[3]
- Quan l'agost plora, la verdura és bona.[6]
- Trumfes, llegums i verdures estavien les moltures.[5]
- Verdura bullida allarga la vida.[3]
- Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món.[3]
- Verdura per la tardor, per a tu i per a mi, no.[7]
Referències
modifica- ↑ «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Jewett, Thomas. «The Healthful Habits of Thomas Jefferson». Archiving Early America, cop. 1995-. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Conca, 1988, p. 240.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.