Cullera
estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments
Una cullera és un estri de metall o fusta que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i va unida al mànec per on s'agafa. Serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
 Cullera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
coberteria, cassola i table set (en)  |
| Ús |
ingestió i stirring (en) |
 | |
Dites populars
modifica- A home sa, cullera de pa.[1]
- D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres.[2]
- Llet i cullera el pa espera.[3]
- M'agrada, me gusta amb una cullera de fusta.[4]
- Ni menjar sopes sense cullera ni tenir portes amb polleguera.[1]
- No preparis la cullera si tens buida la sopera.[1]
- Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?.[2]
- Sa cullera de plata no fa més bo es menjar.[2]
- Sa cullera fa es brou.[2]
- Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.[3]
- Tothom pot triar la cullera que ha de menjar.[3]
Frases fetes i locucions
modifica
Referències
modificaError de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
<ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.Bibliografia
modifica- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.