Obre el menú principal

Barber

aquell ofici que afaita la barba dels homes i, en general, que talla els cabells

Un barber és una persona que té per ofici afaitar la barba i tallar o arreglar els cabells.

Barber
Italian Prisoners of War in Britain- Everyday Life at An Italian POW Camp, England, UK, 1945 D26755.jpg
Barbers
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • A la taverna i a cal barber es diu mal d'en Pere i d'en Pau també.[1]
  • Al fill del carnisser, no el vulgues per barber.[2]
  Recomanació no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera.
  • Amb la barba del pobret, l'aprenent de barber hi fa el seu fet.[1]
  • Amb la dona i el barber, procura estar-hi bé.[1]
  • Als músics i als barbers, només els paguen quan sobren diners.[1]
  • Barber piadós fa la nafra pudenta.[3]
  • Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no valen un cascavell.[1]
  • Barber vell mal pols té.[1]
  • Barbers i sagnadors no guanyen amb un ofici i n'han de fer dos.[1]
  • Com el barber de Llavorsí, que fa la barba i paga el vi[4]
  Aplicat als qui a més de fer quelcom de franc encara hi posen al damunt.
  • Com que no pagarà, el barber no el tracta amablement.[1]
  • Ni barber mut, ni músic catxassut.[3]
  • Ni metge jove ni barber vell.[3]
  • Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser.[2]
  • No hi ha barber mut, ni músic que no sia somogut.[3]
  • No hi ha barber mut ni sastre somogut.[3]
  • Pel mes de març la cara plena de barbs; si els escapça el barber, només els cura el fosser.[1]
  • Sabater que no canti, sastre que no murmuri i barber mut, mai ningú n'ha conegut.[1]
  • Sastre honrat, sabater net i barber mut mai no s'han conegut.[1]
  • Sastre i barber tallen més amb la llengua que amb les tisores.[1]

Frases fetes i locucionsModifica

  • El dissimulo del barber, que treia les bacines al carrer.[3]
  Fer públic allò que hauria de ser privat.
  Portar la barba sense afaitar.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. [Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barber». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Amades i Gelats, 1980.