Cascavell
instrument de percusió
El cascavell, esquellerinc, picarol, campaneta, o dríngola és un instrument consistent en un recipient metàl·lic, sovint esfèric amb una ranura o obertura per facilitar la ressonància, dins del qual hi ha una boleta del mateix material que pica contra les parets en ser sacsejat, produint un so agut de campaneta.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
thin bell (en)  i crotal bell (en) |
 | |
Dites populars modifica
- A bou vell, picarol nou.[1]
- A gat vell, no li cal cascavell.[2]
- A la vellesa cascavells.[2]
- Barber sense glòria, notari sense història i pellaire sense pèl no valen un cascavell.[3]
- El ruc porta picarol, i la somera també en vol[1]
- Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell.[4]
- (var.) Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell.[2]
Endevinalles modifica
- Què és una cosa
que se'n va enmig
i quan torna encara hi va?[5]
- Ring-ring va,
ring-ring torna.[5]
Frases fetes i locucions modifica
- Cap de cascavells.[2]
- (var.) Ésser un cascavell.[6]
Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa, amb falta de prudència o amb irreflexió. Tindre poc de trellat.
- Com un cascavell.[2]
- (var.) Tenir el cap ple de picarols.[1]
- Anar esvalotat, tenir idees estranyes o exagerades, esser poc reflexiu.
- Dur molts de picarols.[1]
- Portar adorns excessius.
- Engronsar-se com un cascavell.[7]
- Tenir molt de moviment de vaivé
- Omplir el cap de cascavells.[7]
- Posar dins el cap d'algú moltes esperances falagueres per induir-lo a fer una cosa.
- Posar el cascavell al gat.[6]
- Encarregar-se d'una temptativa perillosa.
- Tremolar com un cascavell.[7]
- Tremolar molt.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «picarol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gargallo, Jose. «El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir». L'autor. [Consulta: 4 març 2018].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 4 març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 6,0 6,1 «Cascavell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cascavell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia modifica
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").