Poma
fruit del tipus pom de la pomera
La poma és el fruit comestible de la pomera (Malus domestica), subglobós i poc o molt umbilicat a l'indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. És un dels fruits d'arbre més cultivats del món.
 Pomes | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | pom, fruit de malòidia i fruita |
| Ingredients principals | amigdalina |
 | |
Dites populars
modifica- Amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria.[1]
- De les peres i les pomes, les que callen són les bones.[1]
- Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora.[1]
- Les pomes, totes cauen al seu temps.[2]
- Menjar en dejú una poma, salut dóna.[1]
- Pel setembre cull les pomes abans no vinguin les bromes.[3]
- Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar.[1]
- Qui menja pomes abans de Sant Joan, o les plora, o les plany, o les porta al ventre un any.[2]
- Una poma cada dia, la millor medecina.[1]
- Una poma mai és bona per tothom.[2]
- Una poma podrida en fa podrir d'altres.[2]
- Val més un gínjol a la mà que una poma a l'arbre.[4]
Frases fetes i locucions
modifica- Estar sà com una poma.[2]
Estar molt sa
- Fer cara de pomes agres.[2]
- Fer mala cara, estar malhumorat
- Guardar-se una poma per a la set[5]
- Guardar-se les coses per a un cas de necessitats
- La poma de la discòrdia.[6]
- Qualificat allò que pot ser origen d'una baralla.
Endevinalles
modifica- En que no és pera (no espera)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Poma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gínjol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Poma». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juny 2012].
- ↑ Amades, 2006, p. 39.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.