Pardal
espècie d'ocell
(S'ha redirigit des de: Teuladins)
El pardal (Passer domesticus), teulat, teuladí o teulader és un ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, els mascles del qual són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pili gris fosc, la gola negra i les galtes blanques.
 Pardal | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Passer domesticus |
| Distribució | |
 | |
 | |
Dites populars
modifica- A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, béstia els qui no ho coneix.[1]
- Amb vent de gregal ni peix ni pardal.[2]
- Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.[3]
- Conforme al pardal, la gàbia.[3]
- Dos pardals en una espiga, fan mala lliga.[3]
- Els pardals et diran quan la fruita bona està.[5]
- Els pardals novells també piquen.[3]
- Estudiants, rates i pardals, mals animals.[3]
- Més val ésser pardal de bosc que de gàbia.[3]
- Més val un pardal en la mà que una perdiu (o una grua) en l'aire.[3]
- No s'ha de deixar de sembrar per por dels pardals.[3]
- Pardal acaçat, ja no és engabiat.[3]
- Pardal que vola, a la cassola.[5]
- Pardals, tords i estornells són mals ocells.[6]
- Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervells de pardal.[4]
- Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; per Sant Esteve, una passa de cega; per Any Nou, una passa de bou; i per Sant Antoni, una passa de dimoni.[2]
- Per Nadal, una passa de pardal.[3]
- Quan el pardal fa el niu, vent niu.[2]
- Quan els pardals van a vols i s'empaiten, senyal de pluja.[4]
- Rates, frares i pardals, Déu nos guard d'aquests tres animals.[3]
- Teuladí que vola, a la cassola.[7]
Frases fetes
modifica
Aconseguir dos resultats amb una sola acció.
- Ser una persona que vol l'impossible, voler tenir-ho tot.
Referències
modifica- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pardal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 novembre 2024].
- ↑ Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
- ↑ Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (2003), pàg. 62-63.
- ↑ «Pardal». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ Espinal, 2006, p. 149.
Bibliografia
modifica- Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.