Galta
La galta és cadascuna de les dues prominències que hi ha al rostre humà, a sota dels ulls i sobre l'os zigomàtic o pòmul. En termes anatòmics, representa la paret lateral de la cavitat oral.
 Galta d'una noia | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Anit també ens estàvem petonejant, però les galtes d'en Peter em van decebre, perquè no eren tan suaus com semblen, sinó que eren com les galtes del pare, és a dir, com les d'un home que ja s'afaita.[1]
Diari d'Anne Frank, 8 de març de 1944. — Anne Frank
- Fragment del poema Escrit damunt el teu tul lila, a Llibre dels viatges, 1978. — Feliu Formosa i Torres
- Heu sentit que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. Doncs, jo us dic que no resistiu al dolent; al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.[3]
- Mateu. 5, 38-39. — Jesús de Natzaret
Dites populars
modifica- Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles.[4]
- El bé que és d'altres no m'omplena les galtes.[5]
- En una galta el sol y en l'altra la lluna[6]
- Més val una montcadera arremangà' i sense calces, que quaranta senyoretes d'eixes que es pinten les galtes.[7]
Frases fetes
modifica- Batre les galtes.[8]
Bufetejar.
- Begut de galtes.[8]
- Magre de cara, cara-xuclat.
- Fer tornar les galtes roges.[8]
- Avergonyir.
- Natges.
- (var.) Galtes de pa tou.
- (var.) Galtes de pa torrat.
- (var.) Galtes de pa farro.
- (var.) Galtes de formatge.
- (var.) Galtes de trompeter.[10]
- (var.) Galtes de flaó.[8]
- Tenir la cara grossa; les galtes molt carnudes.
- Semblar el carrer de Mitja Galta.[11]
- El carrer de Mitja Galta correspon al nom anterior del carrer Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat, i en el passat només hi havia cases a una banda del carrer, mentre que l'altra semblava inacabada.
- Parar la galta.[9]
- Oferir la galta per a rebre un petó o una bufetada.
- Tenir galtes.[9]
- No tenir vergonya.
- Tenir les galtes envermellides.
- Xuclat de galtes.[9]
- Cara-xuclat, de galtes enclotades pel fet d'estar prim.
Referències
modifica- ↑ Frank, Anne. Diari d'Anna Frank. Penguin Random House, 2014. ISBN 9788490626115.
- ↑ Formosa i Torres, Feliu. Llibre dels viatges. Edicions Proa, 1978. ISBN 9788420977416.
- ↑ «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006.
- ↑ Pérez i Gómez, Ferran «Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys». Campsentelles, Núm. 5, (2000), pàg. 8-19. ISSN: 1136-8497 [Consulta: 21 setembre 2015].
- ↑ Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ Aguiló i Fuster, Marià. Diccionari Aguiló : materials lexicogràfics / aplegats per Marian Aguiló i Fuster ; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu (en català). Vol. IV: F a Ll. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1982 (Biblioteca filològica de l'Institut d'Estudis Catalans).
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral, 1968, p. 56-57.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina,1. Espasa Germans, 1894, p. 791.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Galta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Camós i Cabeceran, Joan (ed.). L'Hospitalet és escola : materials didàctics Ciències socials Infantil Primària Secundària (CD-ROM). [L'Hospitalet de Llobregat]: Ajuntament de l'Hospitalet, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2002 (Conèixer l'Hospitalet) [Consulta: 22 febrer 2014].