Oreneta
espècie d'ocell
(S'ha redirigit des de: Orenetes)
L'oreneta (Hirundo rustica), oroneta o oronella, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.
 Oreneta | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Hirundo rustica |
| Distribució | |
 | |
 | |
Dites populars
modifica- Casa d'oronetes, molta sort i amoretes.[1]
- Català, català, si sabies que l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar.[2]
- L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord.[3]
- Més caga un bou que cent oronetes.[1]
- Oreneta que alt vola, no tem que ploga.[2]
Dites relacionades amb el dies de l'any
modifica- Orenetes pel febrer, mal any ve.[2]
- Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora.[2]
- Pel Pilar, el tord i l'oreneta se'n van.[2]
- (var.) Per Sant Macià, l'oroneta ve i el tord se'n va.[1]
- (var.) Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i el tord se'n va.[3]
- Per l'abril, orenetes mil.[2]
- Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana, sí, però a Morella, no.[2]
- Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta.[4]
- Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa.[2]
- Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg.[2]
- Roquerols per les roquetes, al cap de vuit dies orenetes.[2]
- Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món.[5]
- Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat.[5]
- Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir.[2]
Dites relacionades amb la climatologia
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oreneta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades, 1938.
- ↑ 7,0 7,1 Conca, 1988.
- ↑ «Oreneta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.