El naixement o part és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart. Però també és una vivència única en la vida maternal i sentimental d'una parella. És considerat per molts l'inici de la vida de la persona, i l'oposat de la mort. L'edat d'un humà es defineix per aquest fet en moltes cultures.

Naixement
Un nadó acabat de néixer amb la seva mare
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Millor que el perfum és l'anomenada,
    i el dia de la mort, millor que el del naixement.[1]
  Eclesiàstes (7,1). — Salomó
(en castellà) Vamos a poner a España que no la va a reconocer ni la madre que la parió.
  Madrid28 d'octubre de 1982. — Alfonso Guerra

Dites populars

modifica
(var.) Desnú vaig néixer, desnú me trob, ni perd ni cobr. (Mall.)[4]
(var.) Qui dóna per néixer, dóna per créixer.[4]
  • Qui és nat ase, no pot morir cavall.[4]
  • Qui ho té del néixer, mai ho deixa.[4]
(var.) Qui ho té al néixer, no ho deixa al créixer.[4]
  • Qui no hi neix, no hi pot morir.[4]
  • Qui primer neix, primer peix.[4]
  • Qui va néixer treseta, no pot morir sou.[4]
(var.) Qui és nat per sou, no arribarà mai a set doblers. (Mall.)[4]
(var.) Qui és nat per un sou, mai arriba a tenir-ne dos. (Men.)[4]
  • Tot lo nat ha de morir.[4]
  • Cagallons de rata bullits, donen llet a les parteres.[5]
  • El criar envelleix i el parir entendreix.[5]
  • Els de Sant Sadurní, una puta els va parir.[6]
  • Mala nit i parir mossa.[7]
  • Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar.[5]
  • Parir tard i sortir mossa, brava cosa![5]
  • Part al gener, el metge hi perd, i hi guanya el fosser.[8]
  • Part llarg, i encara filla.[8]
  • Quan el part va bé, tothom és bon llevaner.[8]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Anar de part.[8]
  Estar en el moment de parir.
  Parir un infant.
  • El part de les muntanyes.[8]
  Cosa insignificant que succeïx després d'una preparació complicada, ja que s'esperava una cosa de gran importància.
  • Ésser nat i criat per a tal o tal cosa.[4]
  Ésser molt apte o dotat per un determinat assumpte.
  • Ésser o Semblar nat d'avui i batiat d'ahir.[4]
  Ésser un beneït o curt d'enteniment (Mall., Men.).
  • Haver nascut amb mala estrella.[4]
(var.) Haver nascut en divendres.[4]
  Tenir mala sort.
(var.) Haver nascut amb bona lluna.[4]
(var.) Haver nascut amb estrella.[4]
(var.) Haver nascut amb el llombrígol per amunt.[4]
(var.) Haver nascut amb la flor al cul.[4]
  Tenir molta sort.
  • Haver nascut tard.[4]
  Tenir poca experiència.
  • Haver vist nàixer algú.[4]
  Tenir mala sort.
  • Nat i batejat, Nostre Senyor se te n'hagués emportat![4]
  Es diu d'algú que li hauria convingut morir essent infant.
  • No haver nascut per a tal cosa.[4]
  No ésser bo, aptituds o condicions per un determinat assumpte.
  • Tornar a néixer.[4]
  Salvar-se d'un perill gravíssim.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1337430507]. 
  2. Álvarez Dardet, Alfonso «"A España no la va a conocer ni la madre que la parió"» (en castellà). Público [Madrid], (05-05-2016) [Consulta: 17 setembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nèixer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «part». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. «llum». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

modifica
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.