Eclesiàstes

L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus. En l'ordenació de la Bíblia, l'Eclesiastès segueix els Proverbis i precedeix el Càntic dels Càntics, mentre que a la Bíblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, però en ordre invers: abans té el Càntic dels Càntics, i després el dels Proverbis. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.

Eclesiàstes

קֹ‏הֶ‏לֶ‏ת, Der Prediger Salomo, Kohelet, Ecclesiastes, Ecclesiastes i ΕΚΚΛΗΣΙΑΣΤΗΣ
Projectes germans
Informació a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades generals

Citacions

• Se'n va una generació i en ve una altra, però la terra dura sempre.

Ecle. 1,4.

• Allò que és tort no serveix per a redreçar, i allò que és incomplet no serveix per a comptar.

Ecle. 1,15.

• Com més ciència, més angoixa.

Ecle. 1,18.

• Tant avantatja la saviesa a la niciesa com la llum a la foscor.

Ecle. 2,13.

• «El savi s'hi veu bé, i el foll camina a les fosques.»

Ecle. 2,14.

• Res de més agradable per a l'home que menjar i beure i sentir-se feliç del propi treball.

Ecle. 2,24.

• Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol.

Ecle. 3,1.

• Tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols.

Ecle. 3,20.

• Tot el treball i tot l'èxit d'una obra no és més que gelosia d'un home per un altre.

Ecle. 4,4.

• L'ignorant plega les mans i es devora a si mateix.

Ecle. 4,5.

• Més val ser dos que un de sol, que així els fa bon profit el seu treball.

Ecle. 4,9.

• Més val un jove pobre i intel·ligent que un rei vell i neci que ja no sap aconsellar-se.

Ecle. 4,13.

• Dels molts afanys vénen els somnis, i de les moltes paraules, la conversa del foll.

Ecle. 5,2.

• No permetis que la boca et torni culpable tot el cos.

Ecle. 5,5.

• El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en treu profit.

Ecle. 5,9.

• Es millor la fruïció dels ulls que la gana de l'estómac.

Ecle. 6,9.

• Millor la tristesa que la rialla,
  perquè mentre s'entristeix la cara s'ennobleix el cor.

Ecle. 7,3.

• El cor dels savis és a la casa del dol,
  i el cor dels folls és a la casa de la festa.

Ecle. 7,4.

• La calúmnia torna insensat el savi
  i perverteix la valentia del seu cor.

Ecle. 7,7.

• El pacient és més feliç que l'orgullós.

Ecle. 7,8.

• La saviesa dóna al savi més ajuda que deu governants a una ciutat.

Ecle. 7,19.

• Trobo la dona més amarga que la mort. El seu cor és un parany i un filat, i les seves mans són llaços.

Ecle. 7,26.

• No hi ha cap home que sigui amo del seu alè, ni que pugui retenir-lo.

Ecle. 8,8.

• No hi ha res millor per a l'home que menjar i beure i divertir-se.

Ecle. 8,15.

• El cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen

Ecle. 9,3.

• «Més val la saviesa que la força»; però la saviesa del pobre és menystinguda.

Ecle. 9,16.

• Una mica de follia fa més pes que un tresor de saviesa.

Ecle. 10,1.

• Si la ira del governant s'alça contra tu, no et facis enrera, perquè la calma evita greus caigudes.

Ecle. 10,4.

• Paraules de boca de savi són favor,
  però un foll es perd pels propis llavis.

Ecle. 10,12.

• Feliç de tu, país, que tens per rei un fill de nobles, i els seus prínceps mengen a l'hora deguda, per prendre forces i no pas per embriagar-se!

Ecle. 10,17.

• Qui observa el vent, no sembra, i qui es fixa en els núvols, no cull.

Ecle. 11,4.

• Alegra't, jove, en la teva joventut, i sigues feliç, els dies de la teva adolescència.

Ecle. 11,9.

• Les dites dels savis són com burxes de bou, i com estaques que fermen els caps de ramat: provenen d'un sol pastor.

Ecle. 11,11.

• Tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l'estudi excessiu fa malbé la salut.

Ecle. 11,12.

• Déu portarà a judici tota acció, tota cosa amagada, sigui bona, sigui dolenta.

Ecle. 11,14.

Bibliografia

• «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].