Obre el menú principal

Un lladre és aquella persona que es dedica a robar, és a dir, a apropiar-se de béns i materials que no són seus.

Lladre
Hieronymus Bosch 052.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Són els catalans el lladre de tres mans, que per a robar a les esglésies, agenollat, ajuntava amb l'esquerra una altra de pal, i en tant que veient-li posades les dues mans, el jutjaven devot, robava amb la dreta.[1]
(en castellà) Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha.
  La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero, 1640. — Francisco de Quevedo y Villegas
  • El privilegi d'estar a tot arreu només pertany als reis, a les noies i als lladres.[2]
(en francès) Le privilège d'ètre partout chez soi n'appartient qu'aux rois, aux filles et aux voleurs.
  Les Femmes, 1856. — Honoré de Balzac
  • El món està avui governat per lladres i pirates.[3]
  Discurs del ple d'investidura del President de la Generalitat, 21 de desembre de 2012. — David Fernàndez i Ramos

Dites popularsModifica

(var.) Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres.[5]
  • De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs.[5]
(var.) (Olot) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs.[5]
(var.) (Mall.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu.[5]
(var.) (Poll.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs.[5]
  • De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.[5]
  • De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.[5]
  • La ocasió fa el lladre.[7]
  • Lo lladre no té perdó, si no fa la restitució.[7]
  • Los vagamonts son l'arna de la república y llevor de lladres.[7]
  • Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre.[5]

ReferènciesModifica

  1. Quevedo, Francisco de. «La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero». A: Obras de Don Francisco de Quevedo Villegas. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1852, p. 281-286. [Enllaç no actiu]
  2. Balzac, Honoré de. Les Femmes. Paris: Michel Levy; J. Hetzel & Ce., 1856 [Consulta: 17 juny 2014]. 
  3. «David Fernàndez ofereix 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades'». Vilaweb. Partal, Maresma & Associats, 21 de desembre de 2012. Arxivat de l'original en 1359596630. [Consulta: 9 de febrer de 2013].
  4. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lladre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  7. 7,0 7,1 7,2 {{Bons consells}}
  8. Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.