Llevadora
persona encarregada de la cura del part
Una llevadora és un tècnic sanitari especialment preparat per a assistir les dones durant el part.
 Dona donant a llum en una cadira d'Eucharius Rößlin | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- La llevadora va introduir els dits en el dilatat sexe de la comtessa, cobert amb un fi drap de lli, i el va palpar amb suavitat; [...] es va girar [...] i va murmurar: —Ja vol venir.[1]
Et donaré la terra, 2008. — Chufo Llorens
Dites populars
modifica- Com la feina de les llevadores, que mai s'acaba.[2]
- Dels descuits vénen les llevadores.[3]
- Metge i llevadora, sempre a gust de la senyora.[4]
- La vella Setciències sap més que nou llevadores.[4]
- (var.) La Maria Sabidilles, que sabia més que nou llevadores.[5]
- (var.) Saber més que la Maria Salamientu, que sabia més que nou llevadores.[5]
Segons l'autora, pel gener les llevadores tenen molta feina i fan molts diner perquè hi ha molts parts en aquest mes.
- Reunió de llevadores, criatura morta.[2]
Endevinalles
modifica- Ambdós bolquen
Referències
modifica- ↑ Llorens, 2008, p. 337.
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999, p. 304-306.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llevadora». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Llorens, Chufo. Et donaré la terra. Barcelona: Rosa dels Vents, 2008. ISBN 9788401387166.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.