Fem
matèria orgànica, derivada principalment d'excrements animals, utilitzada com a adob agrícola
El fem o els fems (usat generalment en plural) són el producte constituït per una barreja d'excrements d'animals domèstics i de restes del seu jaç (usualment palla), descomposta per la fermentació, i que s'utilitza com a adob o fertilitzant orgànic.
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- L'agricultura en tot temps guarda relació ab los fems.[1](català antic)
- Despues de haber escatit si femas, fas acudit.[2](català antic)
- Fems molt nets y repudrits serán per l' hort escullits.[3](català antic)
- Lo bon cultiu en tot temps reclama copia de fems.[4](català antic)
- Lo fems de tot bestiar cal de la soca apartar.[2](català antic)
- Lo fem és la minja del pagès.[5](Gandesa)
- (var.) Lo pagès que és bon pagès, se menja cada any una càrrega de fem.[5](Gandesa)
- (var.) Peus de l'amo, fems a terra.[5](Manresa)
- (var.) Fems i aigua fan miracles.[5](Empordà, Garrotxa, Pla de Bages)
- (var.) Les terres donen tot temps, si no los manca aigua i fems.[5](Mall.)
- Maria, pel bé que et vull, no et casis pas a Corbins, que et faran anar al defora a plegar fems pels camins.[6]
- Molt els fems aumentarás, posant tèrra baix del jás.[7]
- No cregas prou abonada terra una volta femada.[4](català antic)
- Qui'l femer á la ombra té, no hiá ducte el tracta bé.[7](català antic)
- Sembrar poch y molt femar regla es que deus aplicar.[4](català antic)
- Sense animals no hiá fems, y sens'éstos pérts el temps.[7](català antic)
- Si animals tens'p'a llaurar, tinne també p'a femar.[7](català antic)
- Si vòls el fem ben podrit, tinlo sempre un pòc humit.[7](català antic)
- Si vòls tindre bòn graner, has de tindre bon femer.[7](català antic)
- Sols alló deurás sembrar que hajas pogut ben femar.[4](català antic)
- Sols doblanthi la femada sovint se dobla l' anyada.[4](català antic)
- Traball, saber, aigua y fems d' horticultura elements.[3](català antic)
Referències
modifica- ↑ Fages de Romá, 1849, p. 45-63.
- ↑ 2,0 2,1 Fages de Romá, 1849, p. 82-97.
- ↑ 3,0 3,1 Fages de Romá, 1849, p. 98-99.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Fages de Romá, 1849, p. 37-38.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Amades, 2001, p. 37.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Fages de Romá, 1853.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fem». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Fages de Romá, Narcís. Cartilla rural en aforismes catalans, basada en las reglas donadas per los mes classichs agrónomos antichs y moderns, nacionals y estrangers, y en las observacions y prácticas dels millors cultivadors. Figueres: Imp. y Llibrería de Gregori Matas de Bodalles, 1849.
- Fages de Romá, Narcís. El amic dels llauradors ó Aforismes rurals. Valencia: Imprenta de Josep Rius, 1853.