Roc (sant)
pelegrí occità considerat Sant per l'església catòlica
Sant Roc (Montpeller, Provença, 1295 — Montpeller, Provença, 1327) fou un personatge de vida llegendària venerat com a sant. El seu culte s'estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de Sant Sebastià, l'altre advocat contra la pesta. A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova. És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig (Urgell), L'Hospitalet de l'Infant, Reus, Tarragona, etc. Se celebra la seva festivitat el 16 d'agost.
 Sant Roc (1631) de José de Ribera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Montpeller, 1295 |
| Mort |
Montpeller, 16 d'agost de 1327 (Gregorià) (31/32 anys) |
 | |
Dites populars
modifica- A la novena de Sant Roc, lo que no hin vingue, no tindrà lloc.[1]
- Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc.[2]
- Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc.[1]
- Per l'agost, després de Sant Roc, el gos.[3]
- Per Sant Roc, l'avellana surt del floc.[4]
- Per Sant Roc, la pedra no toc.[4]
- Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.[4]
- Quan Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia.[3]
- Sant Roc gloriós, doneu-me la xica i emporteu-se'n el gos.[4]
- Sant Roc gloriós! Vós enrocat, i jo més que vós.[1]
- Sant Roc i el gos cacen per dos.[1]
- Sant Roc i el gos, que mos guardo la tos.[1]
- Sant Roc i Sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; i Sant Sebastià i Sant Roc guarden de pesta i de foc.[4]
- Sant Roc s'enamorà d'un gos i jo de vós.[2]
- Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc.[1]
- Sant Roc passat, temps canviat.[1]
- Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristófol en Alcora i Sant Miquel en Moró.[4]
- Si vols que la pesta no et toc, encomanat a Sant Roc.[4]
Frases fetes
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roc (sant)». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.