Tiberi

emperador romà (14-37)

Claudi Neró Tiberi [Claudius Nero Tiberius] (Roma, 16 de novembre de 42 aC — Capri, 16 de març de 37) fou un emperador romà, successor d'Octavi August, que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins la seva mort, el 16 de març del 37.

Infotaula de personaTiberi
Bust de Tiberi
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Roma
16 de novembre de 42 aC
Mort Misenum (Itàlia)
16 de març de 37 dC (77 anys)
Ocupació Militar, polític i soldat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica

Vides dels dotze Cèsars. Tiberi

modifica

Recull de citacions de Tiberi documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars:

  • En un Estat lliure, la paraula i el pensament cal que siguin lliures.[1]
(en llatí) In ciuitate libera linguam mentemque liberas esse debere.
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 28.
  • No tinc prou lleure per enbrancar-me amb més qüestions; si obriu aquesta finestra, ja no deixareu que hom faci cap altra cosa, amb aquest pretext us seran reportades les enemistats de tothom.[1]
(en llatí) Otii habemus, ut implicare nos pluribus negotiis debeamus; si hanc fenestram aperueritis, nihil aliud agi sinetis: omnium inimicitiae hoc praetexto ad uos deferentur.
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 28.
  • Si algú parla oposant-se'm, procuraré donar-li una explicació dels meus fets i de les meves paraules, si ell, però, s'hi entossudeix, jo, al meu torn, l'odiaré.[1]
(en llatí) Siquidem locutus aliter fuerit, dabo operam ut rationem factorum meorum dictorumque reddam; si perseuerauerit, in uicem eum odero.
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 28.
  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 32.
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies.
(en llatí) Oderint, dum probent.
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 59.
Modificació de Tiberi d'un vers que repetia sempre Calígula.
  • Si alguna vegada dubtéssiu del meu caràcter i del meu bon zel envers vosaltres -cosa que abans no arribi més estimo que la mort m'arrenqui d'aquest canvi d'opinió vostra sobre mi-, cap mena d'honor no m'afegiria el títol de Pare, i a vosaltres en canvi us avergonyiria la temeritat d'haver-me conferit un tal sobrenom o la inconseqüència d'un judici advers de part vostra sobre mi.[1]
(en llatí) Si quando autem de moribus meis deuotoque uobis animo dubitaueritis -quod prius quam eueniat, opto ut me supremus dies huic mutatae uestrae de me opinioni eripiat-, nihil honoris adiciet mihi patria appellatio, uobis autem exprobrabit aut temeritatem delati mihi eius cognominis aut inconstantiam contrarii de me iudicii.
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 67.
Discurs on va refusar la denominació "Pare de la pàtria" que li oferia el Senat de Roma.

Citacions sobre Tiberi

modifica
 
Puix que el cruel desti m'arrabassà els meus fills Gai i Luci, serà Tiberi Cèsar el meu hereu per una meitat i una sisena part. August
  • Pobre poble romà, que es trobarà entre unes mandíbules tan lentes![1]
(en llatí) Miserum populum R., qui sub tam lentis maxillis erit.
  Vides dels dotze cèsars. Tiberi § 21. — August
Crítica a la personalitat de Tiberi atribuïda a August, poc abans de la seva mort.
  • Puix que el cruel desti m'arrabassà els meus fills Gai i Luci, serà Tiberi Cèsar el meu hereu per una meitat i una sisena part.[1]
(en llatí) Quoniam atrox fortuna Gaium et Lucium filios mihi eripuit, Tiberius Caesar mihi ex parte dimidia et sextante heres esto.
  Vides dels dotze cèsars. Tiberi § 21. — August
Inici del testament polític d'August on Tiberi n'és el principal hereu.
  • Tiberi al Tíber![1]
(en llatí) Tiberium in Tiberim!
  Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 75.
Crit popular dels ciutadans de Roma celebrant la mort de l'emperador Tiberi.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica