El riure és l'acte de moure els músculs de la cara, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament de l'emissió de sons explosius del pit i de la gola, amb què se sol manifestar una alegria viva i sobtada.

Riure
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

(en llatí) Risu inepto res ineptior nulla est.
  Carmina. § XXXIX. ad Egnatium. — Catul
  • Com no haig de riure, si amb un sol moviment de cap us podria fer degollar a l'instant a cadascun de vosaltres?[2]
(en llatí) Quid nisi uno meo nutu iugulari utrumque vestrum statim posse?
  Vides dels dotze Cèsars. Calígula. — Calígula
  • Si pots fer riure una noia, pots fer que faci qualsevol cosa.[3]
(en anglès) If you can make a girl laugh, you can make her do anything.
   — Marilyn Monroe
  • Riure és la definició de saludable.[4]
(en anglès) Laughter is by definition healthy.
  The Summer Before the Dark, 1973. — Doris Lessing
  • El riure, el so que sempre m'ha semblat ésser la música més civilitzada del món[5]
(en anglès) Laughter, the sound of which has always seemed to me to be the most civilized music in the world.
  Dear Me. Chap. 3, 1977. — Peter Ustinov
  • Els nens no són tan seriosos com els grans i els agrada riure.[6]
(en anglès) Children are not so serious as grown-ups and they love to laugh.
  «La senyoreta Honey». Matilda, 1988. — Roald Dahl

Dites populars modifica

  • Com més serem, més riurem.[7]
  • El riure va a estones.[8]
  • En parlar de mi, no ric.[7]
  • Guarda't del qui sempre et fa riure.[7]
(var.) Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar.[7]
  • La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu.[7]
  • Les noies de Vilafranca totes porten polisson, quan les mires per darrera, fan riure a tot el món.[9]
  • Més val riure que fer riure.[7]
(var.) Més val riure que dar que riure.[7]
  • No te'n riguis, que hi pots caure.[7]
(var.) No et riguis de mon dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou.[7]
  • Per riure l'ensellaren, i encara hi va.[7]
(var.) Per riure els casen.[7]
  • Quan ell riu, el dimoni plora.[7]
  • Quan uns riuen, els altres ploren.[7]
  • Qui a primeries riu, a darreries plora.[7]
  • Qui mai no riu, mai viu.[8]
  • Qui molt riu, no té el seny gaire viu.[7]
(var.) Qui riu massa, té el cap de carabassa.[7]
  • Qui molt vol viure, de tot s'ha de riure.[7]
  • Qui no sap riure, no sap viure.[8]
  • Qui riu sense motiu, fa riure de grosser.[7]
  • Qui vol viure, de tot s'ha de riure.[8]
  • Rient rient, bat es cul a sa gent.[7]
(var.) Rient rient, foten la gent.[7]
  • Rient i plorant, es fa la gent gran.[7]
  • Riu bé qui riu darrer.[7]
(var.) El riure és de qui guanya.[7]
  • Riu, riu, i ton pare et durà un niu.[7]
(var.) Riu, riu, i ta mare et durà un niu.[7]
  • Si el dimoni no se'n riu, no és homo de bulla.[7]

Frases fetes i locucions modifica

  • Riure's de la música.[10]
  Quelcom que ha canviat, que resulta diferent d'allò que de moment semblava.
  Estar feta malbé amb la sola desenganxada, desclavada, del davant.

Referències modifica

  1. Peris i Juan, 2001.
  2. Suetoni, 1967.
  3. «Marilyn Monroe in her own words» (en anglès). Stylist, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1406151436. [Consulta: 25 juliol 2012].
  4. Lewis, Jone Johnson. «Doris Lessing Quotes». About Women's History. About.com, cop. 2012. Arxivat de l'original el 1368290623. [Consulta: 13 agost 2012].
  5. Ratcliffe, 2017.
  6. Dahl, 2005.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 7,21 7,22 7,23 7,24 7,25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «riure». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  9. Arasa i Ferrer, Josep. «Paremiologia Tópica Penedesenca». El Barrinaire. l'autor, 19-10-2012. Arxivat de l'original el 1601385100. [Consulta: 8 abril 2017].
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «música». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. «Sabata». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2014].

Bibliografia modifica