Obre el menú principal

Pasta

tipus d'aliment elaborat amb farina de blat i aigua

La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Infotaula d'alimentPasta
Pasta IMG 3985.JPG
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen Itàlia i República Popular de la Xina
Tipus aliment bàsic, flour product Tradueix, Q26835502 Tradueix, groats, pastas and legumes Tradueix i aliment
Ingredients principals blat dur
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

(var.) L'infant i la pasta, al juliol se glaça[4]
  • La paciència és una pasta, que qui més en té més en gasta.[5]
  • Les xiques de Vassuar són pasta fina; amb una em vull casar no importa quina; saben cosir i cuinar, i fer el llit; també saben contentar el seu marit.[6]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar-se'n com el pèl de la pasta.[4](Val.) 
  Anar-se'n sense acomiadar-se.
  • Ésser de bona pasta.[4]
(var.) Ésser de pasta d'agnus.[4]
  Ésser molt bona persona, noble.
(var.) Ésser de pasta de siulet.[4]
  Ésser molt feble, fràgil.
  • Fer-se bona la pasta.[4]
(var.) Venir la pasta[4]
  Bullir la pasta fins arribar al punt d'estovament ideal.
  Tenir molta pressa.
  No haver-hi prou menjar o ingressos per tothom.
  No saber fer res.
  Quedar molt sorprès.
  • Trobar algú amb les mans a la pasta.[4]
  Descobrir algú en el moment oportú de cometre una mala acció, delicte.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dissabte». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Parés i Puntas, 1999, p. 355.
  3. Amades, 1931.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pasta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Cinc mil, 1965.
  6. Sanchis Guarner, 1983, p. 110-111, Vol. 5. Sector central interior.
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 octubre 2019].

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.