Física

estudi de les propietats fonamentals de l'energia i la matèria

La física és aquella ciència natural que estudia les partícules fonamentals que conformen l'universnuclis, àtoms, molècules, ...—, les interaccions entre elles, i les interaccions dels objectes formats per elles.

Física
Representació animada del pèndol de Foucault a l'hemisferi sud
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Tan aviat com ens aventurem en els camins del físic, aprenem a pesar i mesurar, a tractar amb el temps i l'espai i la massa i els seus conceptes relacionats, i a trobar més i més els nostres coneixements expressats i les nostres necessitats satisfetes a través del concepte de número, com en els somnis de Plató i Pitàgores.[1]
(en anglès) As soon as we venture on the paths of the physicist, we learn to weigh and measure, to deal with time and space and mass and their related concepts, and to find more and more our knowledge expressed and our needs satisfied through the concept of number, as in the dreams of Plato and Pythagoras.
  On growth and form, 1917. — D'Arcy Wentworth Thompson
  • Els físics teòrics viuen en un món clàssic, mirant fora cap a un món de la mecànica quàntica. Aquest darrer es descriu subjectivament, en termes de procediments i resultats en el nostre nostre àmbit clàssic.[2]
(en anglès) Theoretical physicists live in a classical world, looking out into a quantum-mechanical world. The latter we describe only subjectively, in terms of procedures and results in our classical domain.
  Speakable and unspeakable in quantum mechanics: collected papers on quantum philosophy, 1971. — John Stewart Bell
  • Es pot caracteritzar la física com la doctrina d'allò que es repeteix, ja sigui una successió en el temps o la coexistència en l'espai.[3]
(en anglès) One may characterize physics as the doctrine of the repeatable, be it a succession in time or the co-existence in space.
  Between rationalism and empiricism: selected papers in the philosophy of physics, 1972. — Friedrich Hund
  • La bellesa de la física rau en la mida en què fenòmens complexes i aparentment no relacionats poden ser explicats i relacionats mitjançant un alt nivell d'abstracció per un conjunt de lleis que són impressionants en la seva simplicitat.[4]
(en anglès) The beauty of physics lies in the extent which seemingly complex and unrelated phenomena can be explained and correlated through a high level of abstraction by a set of laws which are amazing in their simplicity.
  Principles of electrodynamics, 1987. — Melvin Schwartz

Referències

modifica
  1. Thompson, 1945, p. 2.
  2. Bell, 2004, p. 29.
  3. Scheibe, 2002, p. 276.
  4. Schwartz, 1987, p. 105.

Bibliografia

modifica
  • Bell, J.S.. Speakable and unspeakable in quantum mechanics: collected papers on quantum philosophy. Rev. ed.. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521818621. 
  • Scheibe. Between rationalism and empiricism : selected papers in the philosophy of physics. New York [u.a.]: Brigitte Falkenburg, 2002. ISBN 9780387985206. 
  • Schwartz, Melvin. Principles of electrodynamics. [Repr.].. New York: Dover Publications, 1987. ISBN 978-0486654935. 
  • Thompson, D'Arcy Wentworth. On growth and form. Cambridge ; New York: University Press; Macmillan, 1945.