Obre el menú principal

Cornellà de Llobregat

municipi de Catalunya
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Cornellà de Llobregat és una ciutat de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). Situada a la riba esquerra del riu Llobregat, les seves primeres referències daten de l'any 980.

Infotaula de geografiaCornellà de Llobregat
Església Parroquial de Santa Maria de Cornellà-10.JPG
Església Parroquial de Santa Maria (al mig) i l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (esquerra)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Sense pèrdua d'instants disposi que la barca situada al lloc de El Prat fos destruïda, i com posteriorment ha sabut que s'havien construït tres barques més al terme de Cornellà, Sant Boi, disposarà V. S. que es treguin dues d'elles immediatament i es separin de manera que no puguin servir per a travessar el riu, tot deixant únicament la més petita de les tres per a la utilitat del cultiu d'aquelles terres.[1]
(en castellà) Sin pérdida de instantes dispusiese que la barca puesta en el lugar del Prat fuera destruïda, y como posteriormente ha sabido que se habían construido tres barcas más en el término de Cornellà, Sant Boi, dispondran V. S. que se quiten dos de ellas inmediatamente y se separen de modo que no puedan servir para vadear el rio, dejando únicamente la mas pequeña de las tres para la utilidad del cultivo de aquellas tierras.
  Instància al batlle de El Prat de Llobregat, 26 de febrer de 1813. — Exèrcit espanyol
  • En vint anys Cornellà ha anat perdent la seva personalitat. És un fenomen imparable per a una ciutat que entre 1950 i 1981 ha passat de 10.596 a 91.563 habitants, i amb un centre originari que no compta amb la força, ni els serveis nl la capacitat d'incorporació suficients. El centre de la ciutat es converteix així en un barri més. I la ciutat, en definitiva, afectada d'aquest procés de suburbialització, es transforma en un conjunt de barris.[2]
(en castellà) En veinte años Cornellá ha ido perdiendo su personalidad. Es un fenómeno imparable para una ciudad que entre 1950 y 1981 ha pasado de 10.596 a 91.563 habitantes, y con un centro originario que no cuenta con la fuerza, ni los servicios nl la capacidad de incorporación suficientes. El centro de la ciudad se convierte así en un barrio más. Y la ciudad, en definitiva, afectada de ese proceso de suburbialización, se transforma en un conjunto de barrios.
  La Vanguardia13 de desembre de 1982. — Frederic Prieto i Caballé
  • I a Cornellà, qui no plora no mama.[3]
(en castellà) Y en Cornellá quién no llora no mama.
  El Blade, a l'àlbum Destrangis, 2001. — Estopa
  • Cornellà és per a nosaltres on es juga el futur de la seva gent, el futur dels més de 83.000 habitants que avui viuen i fan la nostra ciutat.[4]
  Ple municipal, 14 de juny de 2003. — José Montilla
Fragment del seu discurs en l'acte d'investidura com a alcalde.
  • És fàcil aplegar quatre amics a onejar l'estelada: per què no aneu a Cornellà a explicar què és la sobirania?[5]
  Aiguablava, Begur20 de setembre de 2010. — Artur Mas i Gavarró
  • Quan vam arribar a l'Ajuntament el vam trobar arruïnat: devia més diners dels que tenia el pressupost. Vam haver de fer escoles i clavegueram. Però eren unes 'batalles' molt gratificants.[6]
  Línia Cornellà29 d'octubre de 2014. — Frederic Prieto i Caballé
  • Vinga que vinga que a Cornellà qui la fa la paga. / Sempre saps on les donen i tu les prens, / però això sí, / aquí a Cornellà.[3]
(en castellà) Toma que toma que en Cornellá donde las dan las toman. / Siempre sabes donde las dan y tú las tomas, / pero eso sí, / aqui en Cornellá.
  El Blade, a l'àlbum Destrangis, 2001. — Estopa

AtribuïdesModifica

  • Després d’ETA, el perill més greu que té Espanya és Cornellà.[7]
   — Josep Maria Ferrer i Penedès, alcalde entre 1970 i 1978
Se li atribueix haver-la dit a un alt comandant militat franquista.

Dites popularsModifica

(var.) A L'Hospitalet són maques, a Cornellà no tant, a Sant Boi són les gitanes i a Sant Joan la flor del ram.[12]
  • El de Cornellà, si no l’ha feta, te la farà.[8]
  • Quan vagis a viatjar, no passis per Cornellà.[13]

RondallesModifica

  Rondalla burlesca sobre una infidelitat.

ReferènciesModifica

  1. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 140, Estudi evolutiu de la xarxa viària al Prat.
  2. «Cornellá: disminuye la población, aumenta el paro» (Hemeroteca). La Vanguardia, (13-12-1982), pàg. 23 [Consulta: 5 abril 2015].
  3. 3,0 3,1 Estopa. Destrangis (CD-ROM) (en castellà). Madrid: BMG Music Spain, DL 2001. 
  4. «José Montilla es compromet a respondre als reptes de futur de Cornellà» (PDF) (en català i castellà). Cornellà Informa. Ajuntament de Cornellà de Llobregat [Cornellà de Llobregat], (juny 2003), pàg. 4 [Consulta: 3 març 2015].
  5. «"Per què no vas a Cornellà a explicar la sobirania?"» (en català). e-notícies, 20 setembre 2010. [Consulta: 3 març 2015].
  6. Rodríguez, F. Javier «Frederic Prieto: “Vull que el PSC perdi la majoria, ell i qualsevol altre”». Línia Cornellà. Comunicació21, (29-10-2014) [Consulta: 4 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  7. Tardà, 1996.
  8. 8,0 8,1 Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 315, Trons a remolar.
  9. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  10. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 262, Trons a remolar.
  11. Casas Romeo; Puigmalet, 2012, p. 372-386.
  12. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 263, Trons a remolar.
  13. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 316, Trons a remolar.
  14. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 365, Trons a remolar.
  15. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 362, Trons a remolar.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica