Coca

aliment típic dels Països Catalans
(S'ha redirigit des de: Coc)

La coca o fogassa és una massa feta de farina i diversos ingredients, salats o dolços, de forma generalment ovalada, plana o rectangular i cuita al forn.

Infotaula d'alimentCoca
Coca de Sant Joan
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen Espanya, França, Andorra i Algèria
Tipus aliment
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  • A mon pare li diuen coca, i jo em muir de fam.[1]
(var.) A mon pare li diuen Fogassa, i jo em muic de fam.[1]
(var.) Benivissà, la coca ben estufà.[4]
  • De pans i fogasses, en fan tants com volen.[1]
  • El bon foc fa el bon coc.[5]
  • Els gats varen anar a Roma només que per menjar coca.[1]
  • Els morts, a la fossa; els vius, a la fogassa.[1]
  • Festes passades, coques menjades.[1]
  • La coca i la coqueta, tot surt de la pastereta.[1]
(var.) Sa coca i es cocó, tot surt des mateix pastó.[1]
  • Menjant coca, es tornen joves.[1]
  • No hi ha cap pa que no costi una coca.[1]
  • Per coques i balls, no hi ha com a Valls.[1]
  • Per tomàtecs, Vila-seca, i per coques, Reus.[3]
  • Posats a pastar, farem tot coques.[1]
  • Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada.[1]
  • Qui no té pa, menja coca.[1]
  • Qui té mare, menja coca; qui no en té, se fa refotre.[6]
(var.) Qui té mare, menja coca; qui no en té, no en tasta gota.[6]

Frases fetes modifica

  • Cap fet una coca.[1]
  Cap molt despentinat (Empordà).
  • Estar fet una coca.[1]
(var.) Fer-se una coca.[1]
(var.) Quedar-se com una coca.[1]
  Aixafar-se o estar aixafat, desfet o molt cansat.
  • Fer de qualcú una coca[1]
  Esclafar-lo, deixar-lo inútil.

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «coca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» ( PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1457778466].
  5. Conca, 1988.
  6. 6,0 6,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia modifica