Algèria
país d'Àfrica
Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr, en amazic ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica, el més gran del continent. Limita, al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb Tunísia i Líbia, a l'oest amb el Marroc i el Sàhara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritània, Mali i el Níger. La capital n'és l'Alger.
 Bandera d'Algèria | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Cal aprofitar la situació difícil en la qual es troba Anglaterra per conquerir l'Estat d'Alger.[1]
Intervenció al Consell de Ministres, 14 d'octubre de 1827. — Aimé Marie Gaspard de Clermont-Tonnerre
- Paraules de l'aleshores ministre de Guerra francès, davant un incident i posterior ruptura diplomàtica entre el dei o cap de Regència Hussein ibn Hussein i el cònsol francès Deval a Alger, tres anys abans de la conquesta colonial de França, i en les quals es reflexa l'esperit colonialista de l'època per part de les potencies europees.
- ... Eren los nois de les famílies de molts emigrats de la província d'Alacant i altres del Migjorn d'Espanya que van a cercar a l'Àfrica el pa i la protecció que no troben en la mare pàtria. [...] Per aquells carrers, camps i camins, un se pot dirigir en català a tots los nois i homes espanyols en la seguretat de que en català respondran...[2]
- «Alger» a Excursions i viatges, 1 d'abril de 1883. — Jacint Verdaguer
- Impressions del poeta en el seu viatge a Algèria a finals del segle XIX.
- Maonesos van ser els que han posat els primers terrenys en estat de cultura [...] Algèria no seria segurament el que és, si no fos pels maonesos.[3]
- Informe sobre la emigración de menorquines a tierras de Argelia, 5, 15 de febrer de 1888. — Francesc Truyol
- L'Arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, en el seu estudi de l'illa de Menorca va constatar el fenomen migratori menorquí. A la fi d'estudiar-lo, es posà en contacte amb Francesc Truyol, Canceller del Consolat General i vicecònsol general d'Espanya a Algèria.
- Som soldats que combaten pel triomf del dret
I hem lluitat per la nostra independència.
[...]
Hem decidit que Algèria viurà.[4]
- (en àrab) نحن جند في سبيل الحق ثرنا
و إلى استقلالنا بالحرب قمنا
[...]
وعقدنا العزم أن تحيا الجزائر- Kassaman, 25 d'abril de 1955. — Mufdi Zakariah
- Va esdevenir l'himne nacional el 1962, quan el país aconseguí la independència.
- Fins i tot en les àrees més degradades de la Kasba abunden els edificis amb antenes parabòliques [...] Únic element de consol o distracció de les seves vides estretes i sense horitzons, els veïns s'atipen d'imatges enganyoses i anestesiants de la suposada orgia consumista europea, del Gran Mercat del Món i els seus productes en sèrie de sexe i violència.[5]
- Argelia en el vendaval, 1994. — Juan Goytisolo i Gay
- Parlo com a algerià esdevingut francès en un moment donat, després d'haver perdut la seva ciutadania francesa, i havent-la recuperat. De totes les riqueses culturals rebudes, que he heretat, la meva cultura algeriana és la que m'ha influït amb més força.
L'herència que he rebut d'Algèria és el que probablement va inspirar el meu treball filosòfic.[6][7]
- (en francès) Je parle ici, comme Algérien devenu français un moment donné, ayant perdu sa citoyenneté française, et l'ayant retrouvée. Parmi toutes les richesses culturelles que j'ai reçues, que j'ai héritées, ma culture algérienne est parmi celles qui m'ont le plus fortement soutenu.
L'héritage que j'ai reçu de l'Algérie est quelque chose qui a probablement inspiré mon travail philosophique.- Moi, L'Algérien, 2003. — Jacques Derrida
- Extracte de l'entrevista feta per l'islamòleg Mustapha Chérif al filòsof, apareguda pòstumament el 9 de novembre de 2006 al diari Nouvel Observateur
Referències
modifica- ↑ Usall i Santa, 2004, p. 18.
- ↑ Verdaguer, 1974, p. 1100.
- ↑ Oliver Fuster, 1980, p. 135.
- ↑ Minahan, 2010, p. 577-578.
- ↑ Goytisolo, 1995.
- ↑ Diversos Autors, 2013, p. 82.
- ↑ Gans, 2008, p. 61-7.
Bibliografia
modifica- Diversos Autors. The Contemporary Francophone African Intellectual. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2013. ISBN 9781443851213.
- Gans, Eric «Religion et connaissance» (
PDF). Intellectica, 3, 50, (2008), pàg. 61-7. ISSN: 0769-4113 [Consulta: 11 juny 2017]. - Goytisolo, Juan. Argelia en el vendaval. Segona. Madrid: El País, Aguilar, 1995. ISBN 9788403593633.
- Minahan, James. The complete guide to national symbols and emblems. Santa Barbara, Calif.: Greenwood Press, 2010. ISBN 9780313344978.
- Oliver Fuster, Joan «Un informe sobre la emigración de menorquines a tierras de Argelia en el siglo XIX» ( PDF). Trabajos de Geografía, 35, (1980). ISSN: 1133-181X [Consulta: 11 juny 2017].
- Usall i Santa, Ramon. Algèria viurà : França i la guerra per la independència algeriana (1954-1962). València: Universitat de València, 2004. ISBN 9788437058672.
- Verdaguer, Jacint. Obres completes. Barcelona: Editorial Selecta, 1974. ISBN 9788429801569.
