Cama
part del cos
La cama és el membre inferior del cos humà en llenguatge comú, tot i que anatòmicament és un dels tres segments de l'extremitat inferior, el comprès entre la cuixa i el peu.
 Vista lateral de les dues cames de l'ésser humà | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 |
Dites populars
modifica- Cames de rei, llebres agafen.[1]
- La cama al llit, i el braç al pit.[1]
- Llarg de cames, curt d'esquena, fuig faena.[1]
- Qui amb cames d'altri camina, d'enfora tot ho afina.[1]
- Qui no té memòria, ha de tenir cames.[1]
- (var.) Qui no té cap, que tenga cames.
- (var.) Qui no té bon cap, que tengui bones cames.
Endevinalles
modifica- Cent i una lletra
mil i una vocal
a tots ens fa falta
per a caminar.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Anar per ses cames.[1]
Anar caminant, sense vehicle.
- Cama a cama.[3]
- Estar dos jugadors empatats.
- Cames a l'aire.[1]
- Amb els peus cap amunt.
- Cama ací cama allà.[4]
- (var.) Cama ençà cama enllà.[1]
- Eixancat
- Cames ajudeu-me.[4]
- (var.) Cametes ajudeu-me.[4]
- (var.) Cametes em valguen.[5]
- (var.) Campi qui pugui.[5]
- (var.) Donar-ho a ses cames.[1]
- Corrent. Fugir precipitadament.
- Carregar-se les cames al coll.[1]
- En cames crues.[1]
- Amb les cames nues, sense cobrir (Val.)
- Esser a cames.[1]
- (var.) Estar a cames.[4]
- Esser fora de la dificultat o del perill.
- Estar cama a l'eixà.[1]
- Fstar amb una cama damunt l'altra (Mallorca)
- Estar cama alta.[1]
- Viure sense treballar.
- Estar sobre les cames.[1]
- Estar en moviment, sense repòs (Empordà).
- Estirar les cames.[1]
- (var.) Estar a cames.[1]
- Fer cama coixa.[1]
- (var.) Fer cama menga.[1]
- Faltar a un compromís, deixar d'assistir allà on s'havia promès d'anar (Mall.).
- Fer cames.[1]
- Moure's, fer gestions per obtenir alguna cosa (Mall., Men.).
- Fer una cosa davall cama.[1]
- Fer-la a la babal·là, sense mirar-s'hi (Valls)
- Fer una cosa amb gran facilitat (Val.)
- Haver a cames,[1]
- Aconseguir, agafar algú que es volia escapolir (Cat., Mall., Men.)
- Estar ben immòbil, com a mort.
- Passar-ho amb una cama damunt l'altra.[4]
- A cavall.
- Pretendre de cames primes.[1]
- Tenir pretensions de fer alguna cosa més bé que els altres (Mallorca, Menorca).
- Passar-se'n ses cames.[1]
- Anar personalment a qualque banda, pendre's la molèstia d'anar-hi (Empordà).
- Tenir bona cama.[4]
- Tenir cama.[4]
- Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a vèncer en una partida.
- Tenir una cama al calaix.[4]
- (var.) Tenir una cama a l'altre món.[4]
- (var.) Tenir una cama al cementeri.[4]
- Ésser molt vell, decrèpit.
- Tenir una cama al fossar.[4]
- Estar greument malalt.
- Tocar la cama del mal.[1]
- Endevinar, dir la veritat fent al·lusió als defectes de qualcú.
- Trencar les cames [a algú].[1]
- Posar-li impediments, aturar-lo de fer allò que voldria.
- Trencar-se les cames.[1]
- Caminar molt per obtenir una cosa.
- Ventar la cama.[1]
- Andoiar, anar d'ací d'allà (Palma)
- Voltar la cama [a qualcú].[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cama». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Espinal, 2004, p. 549.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «cama». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 5,0 5,1 Espinal, 2004, p. 713.
- ↑ Espinal, 2004, p. 277.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.