La cama és el membre inferior del cos humà en llenguatge comú, tot i que anatòmicament és un dels tres segments de l'extremitat inferior, el comprès entre la cuixa i el peu.

Cama
Vista lateral de les dues cames de l'ésser humà
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Cames de rei, llebres agafen.[1]
  • La cama al llit, i el braç al pit.[1]
  • Llarg de cames, curt d'esquena, fuig faena.[1]
  • Qui amb cames d'altri camina, d'enfora tot ho afina.[1]
  • Qui no té memòria, ha de tenir cames.[1]
(var.) Qui no té cap, que tenga cames.
(var.) Qui no té bon cap, que tengui bones cames.
  • Qui té bona cama, té bona mama.[1]
  • Qui té cames, que les trega![1]

Endevinalles

modifica
  • Cent i una lletra
    mil i una vocal
    a tots ens fa falta
    per a caminar.[2]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Anar per ses cames.[1]
  Anar caminant, sense vehicle.
  • Cama a cama.[3]
  Estar dos jugadors empatats.
  • Cames a l'aire.[1]
  Amb els peus cap amunt.
  • Cama ací cama allà.[4]
(var.) Cama ençà cama enllà.[1]
  Eixancat
  • Cames ajudeu-me.[4]
(var.) Cametes ajudeu-me.[4]
(var.) Cametes em valguen.[5]
(var.) Campi qui pugui.[5]
(var.) Donar-ho a ses cames.[1]
  Corrent. Fugir precipitadament.
  • Carregar-se les cames al coll.[1]
(var.) Posar-se ses cames dalt es coll.[1]
  Anar a peu perquè no queda altre remei.
  • En cames crues.[1]
  Amb les cames nues, sense cobrir (Val.)
  • Esser a cames.[1]
(var.) Estar a cames.[4]
  Esser fora de la dificultat o del perill.
  • Estar cama a l'eixà.[1]
  Fstar amb una cama damunt l'altra (Mallorca)
  • Estar cama alta.[1]
  Viure sense treballar.
  • Estar sobre les cames.[1]
  Estar en moviment, sense repòs (Empordà).
  • Estirar les cames.[1]
(var.) Estar a cames.[1]
  passejar-se.
  • Fer cama coixa.[1]
(var.) Fer cama menga.[1]
  Faltar a un compromís, deixar d'assistir allà on s'havia promès d'anar (Mall.).
  Moure's, fer gestions per obtenir alguna cosa (Mall., Men.).
  • Fer una cosa davall cama.[1]
  Fer-la a la babal·là, sense mirar-s'hi (Valls)
  Fer una cosa amb gran facilitat (Val.)
  • Haver a cames,[1]
  Aconseguir, agafar algú que es volia escapolir (Cat., Mall., Men.)
  Estar ben immòbil, com a mort.
  • Passar-ho amb una cama damunt l'altra.[4]
  A cavall.
  • Pretendre de cames primes.[1]
  Tenir pretensions de fer alguna cosa més bé que els altres (Mallorca, Menorca).
  • Passar-se'n ses cames.[1]
  Anar personalment a qualque banda, pendre's la molèstia d'anar-hi (Empordà).
  • Tenir bona cama.[4]
(var.) Tenir bona gamba.[6]
(var.) Esser de bona cama[1]
  Ésser bon caminador.
  Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a vèncer en una partida.
  • Tenir una cama al calaix.[4]
(var.) Tenir una cama a l'altre món.[4]
(var.) Tenir una cama al cementeri.[4]
  Ésser molt vell, decrèpit.
  • Tenir una cama al fossar.[4]
  Estar greument malalt.
  • Tocar la cama del mal.[1]
  Endevinar, dir la veritat fent al·lusió als defectes de qualcú.
  • Trencar les cames [a algú].[1]
  Posar-li impediments, aturar-lo de fer allò que voldria.
  • Trencar-se les cames.[1]
  Caminar molt per obtenir una cosa.
  • Ventar la cama.[1]
  Andoiar, anar d'ací d'allà (Palma)
  • Voltar la cama [a qualcú].[1]
(var.) Posar-li la cama damunt.[1]
(var.) Passar-se [algú] per baix cama.[1]
  Dominar a algú (Mallorca, València)

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cama». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Amades, 1982.
  3. Espinal, 2004, p. 549.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «cama». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  5. 5,0 5,1 Espinal, 2004, p. 713.
  6. Espinal, 2004, p. 277.

Bibliografia

modifica