Llíria

Llíria és un municipi del Camp de Túria, al País Valencià.

Dites populars modifica

Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també: Doneu-me salut i vida per tornar l'any que ve.^[1]

(var.) Adéu, sant Miquel de Llíria i les beates també, que jo me'n vaig a València i Déu saps si tornaré.^[1]

Diuen que Llíria és la glòria i Benaguasil el cel, que la Pobla és purgatori i Benissanó l'infern.^[2]
Dolçs com la mel és l'arrop que en Benigani es fabrica, però guanyar-los no pot als torrons de gat de Llíria.^[3]
Els de Llíria són quelos.^[4]

(var.) Els de Llíria són güels.^[5]

Açò els ho diu perquè Sant Miquel és el patró de la localitat.

El manco Llíria que menjava miques pel braç.^[4]
En Llíria són uns fartons que es mengen la cansalada, i en Benaguasil, la cotna, perquè és gent desfargalada.^[2]
En Vilamarxant, flatosos, en Riba-roja, esquerres, en Llíria, culipardalts, i en Benaguasil, figuers.^[2]

Són els malnoms dels respectius habitants d'aquests pobles.

No anirem a Llíria no anirem a vore l'àngel Sant Miquel, que els diners que costa nos van a fer falta quan vinga l'hivern.^[1]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 30, Vol. 5. Sector central interior.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 25, Vol. 5. Sector central interior.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 31, Vol. 5. Sector central interior.
↑ ^4,0 ^4,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 29, Vol. 5. Sector central interior.
↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions Topiques Valencianes». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Tom XVIII, Núm. 4, (juliol-agost 1936), pàg. 5-26 [Consulta: 26 gener 2018].

Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.